Gneu Pompeu Magne: diferència entre les revisions

 

== Tornada a Roma ==

Abans d'entrar a Roma va romandre uns mesos a la rodalia informant-se dels estats dels afers i entrevistant-se amb molts romans influents. Finalment va fer la seva entrada a Roma el [[61 aC|61 a.C]] quan tenia 45 anys, i va gaudir per tercera vegada dels honors del triomf, celebracions que van durar dos dies; a la llista de les seves victòries es deia que havia conquerit mil fortaleses, nou-centes ciutats, vuit-cents vaixells, que havia fundat 39 ciutats noves {{sfn|Robin Seager|1994|p=60}} i havia apujat els ingressos romans de 50 milions a 85 milions aportant al tresor 20.000 talents a més dels 16.000 distribuïts entre les seves tropes a Efes; al triomf van desfilar 324 reis, prínceps i generals fets presoners o deixats com a ostatges; als presoners els va perdonar la vida i els va alliberar excepte a Aristòbul II i a Tigranes fill de Tigranes II, que podien provocar conflictes si eren alliberats i arribaven a tornar als seus països.

 

 

== Pompeu aconsegueix el poder com a cònsol únic ==

La mort de la seva dona Júlia, filla de Cèsar, va trencar els llaços familiars entre els dos homes. La mort de Cras a [[Carres]] el [[53 aC]] va apartar de la cursa pel poder a l'únic home que hi podia participar a més de Pompeu i Cèsar.