Lluís el Pietós: diferència entre les revisions

Lluís el Pietós va passar el Nadal de 839 i la [[Candelera]] ([[2 de febrer]]) a Poitiers, sortint en començar la quaresma en saber de certs moviments a Germània a l'est del Rin on el rei de Baviera s'havia revoltat altre cop i instigava la regió a l'aixecament. Judit i Carles van quedar a Aquitània per acabar amb la revolta dels seguidors de Pipí II que encara restaven.<ref group="nota">l'emperador es va emportar el jove Pipí II </ref> La Pasqua la va passar a Aquisgrà i va entrar tot seguit a Germània creuant el Rin i dirigint-se cap a Turíngia on estava acampat el rei de Baviera, qui va decidir aixecar el camp i retornar als seus dominis i l'emperador va decidir altre cop no perseguir-lo però va convocar una dieta a Worms l'1 de juliol per jutjar-lo com a rebel. A aquesta dieta va convocar al seu fill Lotari I; ja estava en camí cap a Worms quan es va posar malalt i es va aturar a una illa del Rin sota Magúncia enfront del palau d'[[Ingelheim]].

 

=== Defunció i repartiment final de l'imperi ===

Lluís va morir a [[Ingelheim]] el [[20 de juny]] del [[840]] als 64 anys, i va ser enterrat a Metz. Abans de morir va enviar la corona, el ceptre i els altres ornaments imperials al seu fill Lotari amb la condició d'executar fidelment els pactes de defensa de Carles (el Calb). A la seva mort els tres fills que li havien sobreviscut van tornar a combatre en guerra civil fins que el [[843]] signaren el [[Tractat de Verdun]], repartint l'imperi en tres parts: Lotari I va heretar la [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]] (o França Mitja) i va succeir al seu pare com a [[Sacre Imperi Romanogermànic|Emperador d'Occident]], Lluís el Germànic va heretar la [[França oriental|França Oriental]] i Carles II el Calb va rebre la [[França occidental|França Occidental]] que comprenia els comtats de la [[Marca Hispànica]].