Història de la Terra: diferència entre les revisions

{{ocupació}}

{{TOCright}}

La '''història de la Terra''' cobreix els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la [[Terra]] a partir de la [[nebulosa presolar]] fins al present. Aquest article presenta una visió general que resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la [[Terra]], i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El [[Big Bang]] i l'origen de l'[[univers]], que es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.

== L'eó Hadeà ==

{{principal|Hadeà}}

La Terra primitiva, a principis de l'eó [[Hadeà]], era molt diferent del món actual. No hi havia [[oceans]] i l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] no tenia [[oxigen]]. Rebia l'impacte de planetoides i altres residus de la formació del sistema solar. Aquest bombardeig, juntament amb la calor alliberada pels processos radioactius, la calor residual, i la calor creada per la pressió de la contracció, feia que el planeta es trobés completament fos. Els elements més pesants s'enfonsaren al centre, mentre que els més lleugers pujaren a la superfície, creant les diverses capes de la Terra. L'atmosfera primitiva hauria inclòs el material proper de la nebulosa solar, especialment gasos lleugers com ara l'[[hidrogen]] o l'[[heli]], però finalment hauria estat eliminada pel [[vent solar]] i la mateixa calor terrestre.

 

 

== Fotosíntesi i oxigen ==

És probable que les cèl·lules inicials fossin totes [[heteròtrof]]es, utilitzant les molècules orgàniques properes (fins i tot les d'altres cèl·lules) com a matèria primera i font d'energia.<ref name="Dawkins-Ancestors-564">{{ref-llibre

| cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol =The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life

== L'endosimbiosi i els tres dominis de la vida ==

{{principal|Teoria endosimbiòtica}}

 

La [[taxonomia]] moderna classifica la vida en [[classificació filogenètica|tres dominis]]. El temps de l'origen d'aquests dominis és objecte d'especulació. Probablement, els [[eubacteris]] foren els primers a separar-se de les altres formes de vida (anomenades ''[[Neomura]]''), però aquesta suposició és controvertida. Poc després, fa uns 2.000 milions d'anys,<ref name="SciAm-eukaryote">{{ref-publicació

 

== Els organismes pluricel·lulars ==

Els [[arqueobacteris]], els [[eubacteris]] i els [[eucariotes]] continuaren diversificant-se i tornant-se més sofisticats i més ben adaptats al seu medi ambient. Cada domini es dividí repetidament en múltiples llinatges, tot i que no se sap gaire sobre la història dels arqueobacteris i bacteris. Fa uns 1.100 milions d'anys, el [[supercontinent]] de [[Rodínia]] s'estava formant.<ref name="hanson-rodinia">{{ref-publicació

| cognom = Hanson | nom = Richard E.

 

== La colonització de la terra ==

L'acumulació d'oxigen a l'atmosfera terrestre portà a la formació d'[[ozó]], que formà una [[capa d'ozó|capa]] que bloqueja la majoria dels [[rajos ultraviolats]] que arriben del [[Sol]]. Per això, els organismes unicel·lulars que arribaren a la terra tenien més possibilitats de sobreviure, i els procariotes començaren a multiplicar-se i a adaptar-se per a la supervivència fora de l'aigua. És probable que els procariotes ja haguessin colonitzat la terra fa 2.600 milions d'anys,<ref name="pisani">{{ref-publicació

| cognom = Pisani | nom = Davide | coautors = Laura L. Poling, Maureen Lyons-Weiler, & S. Blair Hedges | data = 19 de gener, 2004

}}</ref>^,<ref name="waikato">{{ref-web| url = http://sci.waikato.ac.nz/evolution/plantEvolution.shtml | títol = Plant Evolution | editor = University of Waikato | consulta = 07-04-2006

}}</ref>

Uns vint milions d'anys més tard, fa 340 milions d'anys,<ref name="Dawkins-Ancestors-293">{{ref-llibre | cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol =The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life | any = 2004 | editorial = Houghton Mifflin Company | lloc = Boston | isbn = 0-618-00583-8 | pàgines = 293–296 | capítol = Amphibians

}}</ref> l'aparició de l'ou [[amniòtic]] permeté la posta d'ous a la terra ferma, cosa que suposà un gran avantatge pels embrions dels [[tetràpodes]]. Això donà com a resultat la separació entre [[amniotes]] i [[amfibis]]. Uns trenta milions d'anys després,<ref name="Dawkins-Ancestors-254">{{ref-llibre

== La civilització ==

{{principal|Història universal}}

Durant més del noranta per cent de la seva història, l<nowiki>'</nowiki>''Homo sapiens'' visqué en petits grups de caçadors-recol·lectors [[nòmada|nòmades]].<ref name="McNeill-hunter-gatherer">{{ref-llibre

| cognom = McNeill | nom = Willam H. | enllaçautor = William McNeill | títol = A World History | anyarxiu = 1967 | edició =4a ed.| any = 1999 | editorial = Oxford University Press | lloc = Nova York | isbn = 0-19-511615-1 | pàgines = 8 | capítol = In The Beginning}}</ref> A mesura que el llenguatge esdevenia més complex, la capacitat de recordar i transmetre informació donà un nou tipus de replicador: el [[mem]].<ref name="dawkins-sg">{{ref-llibre | cognom = Dawkins | nom = Richard | enllaçautor = Richard Dawkins | títol = The Selfish Gene | anyarxiu = 1976 | edició =2a ed.| any = 1989 | editorial = Oxford University Press | lloc = Oxford | isbn = 0-19-286092-5 | pàgines = 189–201 | capítol = Memes: the new replicators}}</ref> Les idees podien intercanviar-se ràpidament i ser transmeses a les generacions següents. L'[[evolució cultural]] sobrepassà ràpidament l'[[evolució biològica]] i comença la [[història]] com a tal. Entre fa 10.500 i 9.000 anys, els humans que vivien a la [[Creixent Fèrtil]], a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], començaren el conreu sistemàtic de plantes i animals: l'[[agricultura]].<ref name="Tudge">{{ref-llibre| cognom = Tudge | nom = Colin | enllaçautor = Colin Tudge | títol = Neanderthals, Bandits and Farmers: How Agriculture Really Began | any = 1998 | editorial = Weidenfeld & Nicolson | lloc = London | isbn = 0-297-84258-7}}</ref>

 

Al [[segle XIV]] començà el [[Renaixement]] a [[Itàlia]], amb canvis profunds en religió, art i ciència.<ref name="McNeill-317">{{ref-llibre| cognom = McNeill | nom = Willam H. | enllaçautor = William McNeill | títol = A World History | anyarxiu = 1967 | edició =4a ed.| any = 1999 | editorial = Oxford University Press | lloc = Nova York | isbn = 0-19-511615-1 | pàgines = 317–319 | capítol = Europe’s Self-Transformation: 1500–1648}}</ref> A partir de [[1500]], les civilitzacions europees iniciaren uns canvis que menarien a la [[revolució científica]] i a la [[revolució industrial|industrial]]: [[Europa]] començà a exercir un [[hegemonia|domini]] polític i cultural sobre les societats humanes d'arreu del planeta.<ref name="McNeill-295">{{ref-llibre| cognom = McNeill | nom = Willam H. | enllaçautor = William McNeill | títol = A World History | anyarxiu = 1967 | edició =4a ed.| any = 1999 | editorial = Oxford University Press | lloc = Nova York | isbn = 0-19-511615-1 | pàgines = 295–299 | capítol = The Dominance of the West (introduction)}}</ref>

Ja en el [[segle XX]], nacions d'arreu del món s'enfrontaren en les guerres mundials entre [[1914]] i [[1918]] i entre [[1939]] i [[1945]]. Després de la [[Primera Guerra Mundial]], es formà la [[Societat de Nacions]], el primer pas cap a un govern mundial; després de la [[Segona Guerra Mundial]] fou substituïda per les [[Nacions Unides]]. El [[1992]], diversos estats europeus s'uniren en la [[Unió Europea]]. A mesura que milloraven els transports i les comunicacions, l'economia i els assumptes polítics dels països d'arreu del món s'han anat entrelligant. Aquesta [[globalització]] és causa de discòrdia, tot i que també ha augmentat la col·laboració entre països.