Casal d'Aragó: diferència entre les revisions

 

=== El llinatge dels comtes de Barcelona: el casal d'Aragó ===

[[Fitxer:Crònica-muntaner-casal-darago-cap1.jpg|thumb|dreta|200px|''"aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e de la sua beneyta Mare e del '''Casal d'Arago'''"''<br />[[Crònica de Ramon Muntaner]] <br /> (Còdex del [[1342]], Ms. 1803),<br /> Biblioteca Nacional de España, Madrid]]

L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom ''Aragó'' com a propi, de manera que la casa reial també esdevingué el casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (que signava ''Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del casal no obstà, però, perquè el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<ref name="LANI">[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere IV d'Aragó recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes de «l'excel·lentíssim i virtuosíssim princep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat ''Cap d'Estopa'', antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació2|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre el 1379 i el 1381:}} {{Citació2|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>

 

 

== L'exaltació del casal d'Aragó ==

El casal d'Aragó forjà les seves pròpies llegendes per enaltir l'origen dels seus avantpassats, de la mateixa manera que els [[Capets]] remuntaven els seus orígens als mítics reis de Troya, o els reis anglesos es feien descendents del llegendari [[rei Artur]]; d'entre aquestes destaca la [[Llegenda de Guifré el Pilós]], que en legitimava la [[potestas (poder)]] fent-lo receptor de la infeudació feudal del comtat Barcelona per part de la [[dinastia Carolíngia]]. Així mateix, [[Les quatre grans Cròniques|les quatre grans cròniques catalanes]] es caracteritzaran per enaltir les gestes i la memòria del casal d'Aragó, configurant-se com els «evangelis laics» de la dinastia.<ref name="RP">{{es}}Amadeo Serra Desfilis: [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/90a58b96f77ca4b1c125702200299526/$FILE/La%20historia%20de%20la%20dinastia%20en%20im%C3%A1genes.pdf La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón]</ref> Àdhuc, en un nivell de major exaltació, els símbols de la monarquia es remeten al sentit mesiànic i providencial que envolta a l'alt casal d'Aragó, i que enforteix l'autoritat dels reis d'Aragó devers els seus enemics i els seus súbdits.<ref name="RP"/> El culte a sants patrons protectors del Casal com ara [[sant Jordi]] i la possessió de relíquies sagrades, així com els mísitcs ceremonials que envoltaven el seu culte forgaren una àura sacra al voltant del casal d'Aragó, que legitimava el seu missatge de dinastia escollida per la providència divina.