Salmonel·losi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
La salmonel·losi és una malaltia de transmissió alimentària, especialment per aliments d'origen animal; poden aparèixer en brots en [[escola|escoles]], [[guarderia|guarderies]], [[Restaurant|restaurants]] i [[Residència d'ancians|residències d'ancians]]. El període d'incubació és en general entre dotze e trenta-sis hores, de vegades fins a sis i quaranta-vuit hores. La salmonel·la habita normalment a la superfície dels ous, la pell de tomàquets i d'aquells fruits i verdures que tenen contacte amb la terra.
 
La mida del [[inoculació |inòcul]] de ''salmonel·la'' requerit per causar malaltia simptomàtica en adults sans no està ben establert. En general, es necessita una inoculació relativament gran, entre <math> 10^5 </math>i <math> 10^6 </math> organismes.<Refref name = "romerocaballeroromerocaballero2"> {{cita llibre libro| url = http://books.google.com.ar/books? id=nPPrqtLGwe8C&lpg=PA120&pg=PA120|título=Síndrome diarreico infeccioso|autor=Raúl nPPrqtLGwe8CRomero &Caballero|autor2=Ismael LPGFrancisco Herrera Benavente|editorial=Ed. PA120Médica &Panamericana|año=2002|isbn=9789687157993|páginas=120 ss.}}</ref> En un humà voluntari, tot just vint organismes van ser suficients per produir la malaltia. En un altre estudi amb dotze voluntaris que van ingerir entre disset i <math> 10^{11} </math>organismes, en més de la meitat dels casos, van ser suficients menys de mil organismes.<ref name="gorbach">{{cita libro|url=http://books.google.com.ar/books?id=91altE1evAsC&lpg=PA502&hl=es&pg=PA623|páginas=623ss.|título=Infectious diseases|autor=Sherwood PA120L. Gorbach|autor2=John G. Bartlett|autor3=Neil R. Blacklow|edición=3ª|editorial=Lippincott Williams & Wilkins|año=2004|isbn=9780781733717|idioma=inglés}}</ref>
títol = Síndrome diarreica infecciós | autor = Raúl Romero Caballero | autor2 = Ismael Francisco Herrera Benavente | editorial = Ed. Mèdica Panamericana | any = 2002 | isbn = 9789687157993 | pàgines = 120 s.}} </ref> En un humà voluntari, tot just vint organismes van ser suficients per produir la malaltia. En un altre estudi amb dotze voluntaris que van ingerir entre disset i <math> 10^{11} </math>organismes, en més de la meitat dels casos, van ser suficients menys de mil organismes.<Ref name = "Gorbach"> { {cita llibre | url = http: //books.google.com.ar/books? id = 91altE1evAsC & LPG = PA502 & hl = es & pg = PA623 | pàgines = 623ss. | títol = Infectious diseases | autor = Sherwood L. Gorbach | autor2 = John G. Bartlett | autor3 = Neil R. Blacklow | edició = 3a | editorial = Lippincott Williams & Wilkins | any = 2004 | isbn = 9780781733717 | idioma = anglès}} </ref>
 
En ser aquests bacteris molt poc resistents als mitjans àcids, no sobreviuen a l'estómac. No obstant això, un [[pH]] estomacal artificialment elevat, poc àcid, redueix enormement el nombre d'organismes necessari per a provocar símptomes. Els microorganismes que arriben fins a l'intestí es topen amb altres dos defenses: la rapidesa del trànsit intestinal i la flora bacteriana normal. Els que aconsegueixen vèncer aquestes defenses, s'adhereixen a la mucoses i produeixen ja sigui un patró secretor ([[diarrea]] aguda aquosa), o bé un invasor (malaltia clínica coneguda com [[febre entèrica]], [[febre tifoide]] o [[febre paratifoide]]).<ref name = "romerocaballeroromerocaballero2" /> <ref name = "Gorbachgorbach" />
 
La [[febre tifoide]] és una altra de les malalties que poden ocasionar els bacteris del gènere ''Salmonel·la ''. Habitualment aquesta malaltia la provoquen soques de ''Salmonel·la enterica'' susp. ''Enterica'' serotip ''typhi'' ( ''Salmonel·la'' ''typhi ''). L'únic [[reservori natural |reservori]] de ''Salmonel·la'' ''typhi'' és l'home, de manera que es transmet de persona a persona. <Refref> BRAVO PÉREZ, Rigoberto, PUGA TORRES, Mario Santiago, BARREIRO VIERA, Dionys et al. PresentacióPresentación de d'un cascaso atípicatípico de febrefiebre tifoidetifoidea. Rev Cub Med Mil. [En líniaonline]. ene.-mar. 2002, vol.31, no.1 [citatcitado 31 octubre de 2007], p.54-57. Disponible aen la World Wide Web: [http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0138-65572002000100009&lng=es&nrm=iso]. {{ISSN | 0138-6557}}. </ref>
 
La [[febre paratifoide]] té certes similituds amb la [[Febre tifoide|febre tifoid]]<nowiki/>e; però té un curs més benigne. Aquesta malaltia la solen produir els serotips Paratyphi A, Paratyphi B i Paratyphi C. Les infeccions per ''S.'' Paratyphi A són comuns en [[Àfrica]]; la paratifoide B, més freqüent en [[Europa]], es presenta com una [[gastroenteritis]] severa, i la paratifoide C és una infecció rara, generalment vista al [[Extrem Orient]] que es presenta com una [[septicèmia]].