Josep de Calassanç (sacerdot): diferència entre les revisions

'''Josep de Calassanç''' '''i Gastó''' ([[Peralta de la Sal]], [[1557]] - [[Roma]], [[1648]]) va ésser un [[sacerdot]] originari de [[la Llitera|la Llitera (Aragó)]], fundador de les [[escolapis|Escoles Pies]] per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica. [[Climent XIII]] el canonitzà el 16 de juliol de [[1767]].<ref>Monés i Pujol-Busquets, Jordi: ''Diccionari abreujat d'educació'', p. 51. Barcelona: Graó,. (Col·lecció Guix, núm. 10). {{ISBN|84-85729-43-9}}</ref>

Josep de Calassanç va néixer a [[Peralta de la Sal]], petit poble catalanoparlant de la [[Llitera]], en el [[1557]]. Josep, era fill de Pere Calassanç, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gascó. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble i se'n va a estudiar a [[Estadilla]], a 20 km. Realitza els seus estudis en el col·legi dels pares trinitaris. Era un jove estudiós, responsable, generós i amb una gran simpatia personal, que li permetia tenir molts amics entre els seus companys d'estudis.

Quan fa catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se [[sacerdot]], ja que té una forta i vivencial fe en [[Déu]], augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per la seva família. En un primer moment no compta amb l'aprovació paterna, ja que havent mort el seu germà gran, el seu pare pensava que Josep havia d'encarregar-se de l'administració de les propietats de la família. Finalment Josep aconsegueix l'autorització paterna i pot continuar el camí triat. Va estudiar [[Filosofia]] a la [[Universitat de Lleida]] i [[Teologia]] a les de [[Universitat de València|València]] i [[Alcalá de Henares]].

És ordenat sacerdot el [[1583]], als 25 anys. Després d'un curt periple per parròquies del [[bisbat d'Urgell]] (fou rector de [[Claverol (Conca de Dalt)|Claverol]] i Hortoneda, també oficial de Tremp, al [[Pallars Jussà]]),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Noguera|nom=Aniol|títol=Josep Calassanç, oficial de Tremp. Les arrels de l’Escola Pia al Pallars.|url=|edició=|llengua=català|data=2019|editorial=Garsineu|lloc=Tremp|pàgines=364|isbn=978-84-949119-8-9|cognom2=Florensa|nom2=Joan}}</ref> aconsellat pel [[bisbe]] d'Urgell, [[Andreu Capella]], Calassanç se'n va a [[Roma]] el [[1592]]. Abans de complir els sis anys de la seva estada a Roma, el riu [[Tíber]], es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.