Diferència entre revisions de la pàgina «Alt Camp»

18 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
|miniatura|dreta -> |miniatura
m (|thumb|200px -> |miniatura)
m (|miniatura|dreta -> |miniatura)
== Hidrografia ==
Els rius [[Francolí]] i [[Gaià]] travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen més al nord de la comarca.
[[Fitxer:Brugent.jpg|miniatura|dreta|El Brugent abans de desembocar al Francolí]]
 
El Gaià entre les serres [[serra de Brufaganya|de Brufaganya]] i [[Serra de Queralt (Bellprat)|de Queralt]] entre les comarques de l'[[Anoia]] i Conca de Barberà. Travessa la plana del [[Pont d'Armentera]], [[Querol]], [[Aiguamúrcia]] i [[Vila-rodona]]. En deixar la comarca hi ha l'embassament del Gaià, ja al Tarragonès. Té nombrosos afluents que reben diferents noms comuns, com torrent, riu, barranc o rasa. El seu cabal és molt baix, i sovint va sec a causa, sobretot, de l'explotació dels nivells freàtics. Periòdicament sofreix inundacions, en moments de pluges sobtades i torrencials.
 
== Vegetació ==
[[Fitxer:Omis-15.jpg|miniatura|dreta|Pi blanc abundós a l'Alt Camp]]
La vegetació actual de la plana és escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts més baixes a prop dels rius hi predominen els [[jonc]]s. Als vessants inferiors també hi predominen els [[agricultura|conreus]], però hi ha força brolles de [[romaní]], [[Garrigar|garrigues]] (formades principalment pel [[Garric|coscoll]], [[cua de cavall|cues de cavall]] amb el [[pi blanc]] i els [[salze]]s. A la muntanya mitjana hi dominen les [[brolla|brolles]] i [[màquia|màquies]] amb pi blanc, amb sectors d'[[alzina]]r, [[àlber]]s i [[om]]s. Als vessants més humils i frescals hi ha també [[roure]]des de [[roure valencià]] (o de fulla petita) amb [[Pi (arbre)|pinassa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=M. Calbet |nom=Josep |coautors=Teresa M. Jové |títol=Alt Camp: marc físic marc humà |editorial=Generalitat de Catalunya |lloc=Valls |data=maig de 1983 |isbn=84-300-8291-3}}</ref>
 
 
La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producció de [[vi]] es transformava en aiguardent, el qual era en bona part exportat a la resta dels països d'[[Europa]] i [[Amèrica]].
[[Fitxer:Flor ametller Mallola 21-03-09.jpg|miniatura|dreta|Flor d'ametller, fruit molt estimat a la comarca]]
 
Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera). El cereal més conreat era el [[blat]], seguit de lluny de l'[[ordi]], el [[sègol]] i la [[civada]].
1.518.913

modificacions