Alt Camp: diferència entre les revisions

== Hidrografia ==

Els rius [[Francolí]] i [[Gaià]] travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen més al nord de la comarca.

 

El Gaià entre les serres [[serra de Brufaganya|de Brufaganya]] i [[Serra de Queralt (Bellprat)|de Queralt]] entre les comarques de l'[[Anoia]] i Conca de Barberà. Travessa la plana del [[Pont d'Armentera]], [[Querol]], [[Aiguamúrcia]] i [[Vila-rodona]]. En deixar la comarca hi ha l'embassament del Gaià, ja al Tarragonès. Té nombrosos afluents que reben diferents noms comuns, com torrent, riu, barranc o rasa. El seu cabal és molt baix, i sovint va sec a causa, sobretot, de l'explotació dels nivells freàtics. Periòdicament sofreix inundacions, en moments de pluges sobtades i torrencials.

 

== Vegetació ==

La vegetació actual de la plana és escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts més baixes a prop dels rius hi predominen els [[jonc]]s. Als vessants inferiors també hi predominen els [[agricultura|conreus]], però hi ha força brolles de [[romaní]], [[Garrigar|garrigues]] (formades principalment pel [[Garric|coscoll]], [[cua de cavall|cues de cavall]] amb el [[pi blanc]] i els [[salze]]s. A la muntanya mitjana hi dominen les [[brolla|brolles]] i [[màquia|màquies]] amb pi blanc, amb sectors d'[[alzina]]r, [[àlber]]s i [[om]]s. Als vessants més humils i frescals hi ha també [[roure]]des de [[roure valencià]] (o de fulla petita) amb [[Pi (arbre)|pinassa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=M. Calbet |nom=Josep |coautors=Teresa M. Jové |títol=Alt Camp: marc físic marc humà |editorial=Generalitat de Catalunya |lloc=Valls |data=maig de 1983 |isbn=84-300-8291-3}}</ref>

 

 

La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producció de [[vi]] es transformava en aiguardent, el qual era en bona part exportat a la resta dels països d'[[Europa]] i [[Amèrica]].

 

Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera). El cereal més conreat era el [[blat]], seguit de lluny de l'[[ordi]], el [[sègol]] i la [[civada]].