FillaEra defilla d'[[Ava de Ribagorça]] i delde [[Garcia I de Castella]]. És especialment transcendent que té un germà, [[Sanç I Garcia de Castella]], que passà drets dinàstics a la seva filla [[Múnia I de Castella]], muller de [[Sanç III de Navarra]]. Així, quan aquest invadeixenvaeix la part central del comtat, [[Múnia I de Castella]] ja havia estat designada com a comtessa pels nobles locals. [[Sanç III de Navarra]] havia arribat a fer valdre la descendència de Munia I de [[Dadilda de Pallars]] per aconseguir-ho i que no hi havia cap branca familiar amb més prioritat sobre la de Munia I. Sempre tenint en compte que donenes donava més prioritat als infants que a les infantes d'uns mateixos pares.
<center>
{{ahnentafel-compact5
Línia 45:
== Núpcies i descendents ==
Es casà amb [[Ramon IV de Pallars Jussà]], i fou repudiada l'any [[1020]]. No tingueren descendència.
== Refugi a la Ribagorça ==
AArran rel que foudel repudiadarepudi es refugià a la regió septentrional del [[comtat de Ribagorça]], on exercí com a comtessa, i d'on el [[Comtat de Pallars Jussà|comte de Pallars Jussà]] va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat.
L'any [[1017]] [[Múnia I de Castella]] fou designada comtessa de Ribagorça. Així doncs, l'any [[1018]] les tropes navarreses de [[Sanç III de Pamplona]], marit de [[Múnia I de Castella]], entraren al comtat i n'envaïren la part central del comtat. Finalment, després d'una revolta esdevinguda el [[1025]], Major fou desposseïda del comtat, i finalment passà a mans de [[Sanç III de Pamplona]]; aleshores, '''Major''' es retirà a Castella, on acabaria esdevenint abadessa del [[Monestir de Sant Miquel de Pedrós]].
