Pierre-Jean de Béranger: diferència entre les revisions

* ''Frétillon'';

* ''Madame Grepoire'', i d’altres.

El [[1813]] féu la seva entrada en una acadèmia de caràcter jocós que existia a París, portant el títol de ''Société du Caveau''. Ensems començà a escriure algunes composicions de caràcter delicadament polític, amb tanta gràcia i fina crítica que s'arribà a dir que feren riure al mateix [[emperador]]. Les principals portaren per títol ''Le Sénateur'' i ''Le Roi d'Ivetot''. El [[1915]] publicà les seves ''Chansons morales et autres''. Per part dels seus superiors aquell llibre li valgué una severa reprensió. El [[1821]] publicà la seva segona col·lecció. Són notables entre elles:

* ''La Fortune'',

* ''Les Capucins'',

* ''Les Chantres de paroisse''

Així mateix cultivà, i això amb molta fortuna l'himne i cant patriòtic. Es poden citar d'aquest estil:

* ''Le Champ d'asile'',

La primera de les seves cançons que assentà les basses del nou estil, fou la titulada ''Le Dieu des bones gens''. Fins al [[1833]] pot considerar-se l'obra del poeta com continguda en cinc sèries. L'any [[1821]] publicà una d'elles, en la qual trobaren el seu lloc algunes cançons de caràcter íntim molt dignes de tenir en compte. Tals com ''Mon âme, La Bonne Vieille'' i ''Le Retoru dans la patrie''. El conjunt general de les obres del poeta pot considerar-se comprès dintre de les cinc sèries citades anteriorment que són, pel seu orde:

* ''Cançons alegres, Cançons polítiques, Cançons lliures, Cançons patriòtiques i Cançons íntimes''.

No sempre fou la popularitat de la glòria el que acompanyà el seu nom, sinó que a voltes es mesclà també la que porta en si la persecució. Feia temps que Béranger preveia i encara prevenia la seva possible destitució, de manera que quan el [[8 de desembre]] de [[1821]] vingué aquella acompanyada d'una sentència condemnatòria, ja el trobà preparat. La seva causa anà als tribunals i a la ''Cour d'Assises'' en últim terme, del que resultà una condemna a tres mesos de presó i una munta de 500 francs. La tercera de les seves col·leccions la començà en la presó de [[Santa Pelàgia]] i aparegué el [[1825]]. Fou una de les poques obres seves que no aixecà contra ell cap persecució, en el qual pot perfectament comprendre l'esperit de l'època.

 

* ''Claire'',

* ''Le Baptême de Voltaire''.

Aquestes cançons no pertanyen a un sol, sinó a quasi tots els gèneres que cultivà el poeta. En el seu retir preparava la seva obra ''Biographie des contemporains'', quan el sorprengué la revolució de [[Febrer]]. Fou elegit representant del poble pel departament del [[Sena]], figurant en la seva acta més de 200.000 votants. Per les circumstàncies particulars que a travessava llavors Béranger no volgué acceptar el càrrec. Primer es retirà a [[Passy]] i després a [[Fontainebleau]] i a [[Tours]]. Després de cert temps retornà a París, cultivant l'amistat de [[Talleyrand]] i [[Chateaubriand]], el qual l'auxilià pecuniàriament en moltes ocasions. [[Lamartine]] també cercà l’amistat del poeta.