Antiga Roma: diferència entre les revisions

==== Agricultura ====

{{principal|Agricultura romana}}

Les terres agrícoles eren encerclades amb [[om]]s, [[pi (arbre)|pins]] o [[xiprers]], mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i després de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus per ajudar-se desinteressadament o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava més gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recol·lecció. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. S'usaven la [[Pala (eina)|pala]], l'aixada, el pic, el corró, la falç, la forca i altres eines. La feina era realitzat en gran part per esclaus (''familia rustica'') encapçalats per un capatàs (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecció, i en absència de l'amo també castigava.

 

{{Panteó romà}}

==== Les festes religioses ====

El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues varen sobreviure fins a la fi de l'imperi [[paganisme|pagà]], preservant la memòria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble [[agricultura|agrícola]]. Malgrat això, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilació dels nous déus. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren més nombrosos que els feiners.

 

 

==== Temples i santuaris ====

El [[temple romà]] és la morada inviolable del déu al qual està consagrat. Només els [[Sacerdot romà|sacerdots]] tenen accés al santuari. L'[[altar]], on s'ofereixen els sacrificis, està sempre davant de l'entrada. A l'interior només hi ha l'estàtua del déu, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment només tenen columnes a la façana davantera i són de planta rectangular. El temple més important era el de la triada capitolina ([[Júpiter (mitologia)|Júpiter]], [[Juno]], [[Minerva]]) al [[Temple de Júpiter Capitolí|Capitoli]]. Tenia un magnífic pòrtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L'única estàtua humana que el Senat permeté posar al Capitoli fou la d'[[Escipió l'Africà]].