Francmaçoneria: diferència entre les revisions

 

Els gremis de constructors, paletes i arquitectes són esmentats en alguns dels més antics codis de lleis, inclòs el d'[[Hammurabi]] (1692 aC). Però sol considerar-se que el primer codi regulador específicament maçònic va ser el que el rei [[Athelstan]] d'Anglaterra va donar a aquestes corporacions l'any 926, les anomenades ''[[Constitucions de York]]''. Aquest manuscrit es va perdre al [[segle XV]] i va ser reescrit de memòria pels que el coneixien. Per aquest motiu, la Carta o Estatuts de Bolonya, redactats el 1248, és el document maçònic original més antic que es coneix. Tracta d'aspectes jurídics, administratius i d'usos i costums del gremi. El segueixen en antiguitat altres documents, com el ''Poema Regius'' o manuscrit Halliwell (1390), el manuscrit Cooke (1410), el manuscrit d'Estrasburg (1459), els Estatuts de Ratisbona (1459), els de Schaw (1598), l'Iñigo Jones (1607), els d'Absolion (1668) i el Sloane (1700). Tots aquests manuscrits es refereixen a la maçoneria "operativa" o gremial, de la qual s'especifiquen, sobretot, les regles de l'"ofici", i els historiadors solen referir-s'hi en un sentit genèric com "constitucions gòtiques".

La francmaçoneria va, més o menys conscientment, assumint aquesta herència i unint-la a la dinàmica humanista del Renaixement i a les importants evolucions filosòfiques dels [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Sobre aquestes transmissions capil·lars i aquesta elaboració, s'afegirà amb el temps elements extrets de l'imaginari cavalleresc, tal com existien a França al final de l'[[Antic Règim]].