Benedicció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m |250px|thumb -> |miniatura
Línia 18:
El pontífex pronunciava aquestes paraules dempeus, en alta veu, amb les mans esteses i els ulls aixecats cap al cel. Els [[salm]]s estan plens de benediccions o de vots en favor dels israelitas. Déu va ordenar que quan aquest poble hagués arribat a la terra promesa, l'hi reunís entre les muntanyes d'Hebal i de [[Garizim]], i que sobre aquesta es pronunciessin benediccions en favor de tots els que observessin la llei, i malediccions contra els prevaricadors: el que executo fidelment [[Josué]].
 
[[Fitxer:Vinko Puljić u Podmilačju 5838.JPG|250px|thumbminiatura|Benedicció a unes campanes]]
De temps immemorial les benediccions es verifiquen entre els catòlics per mitjà de [[aspersió|aspersions]] de [[aigua beneïda]], signes de creus i resos conformes a l'assumpte que és objecte de la cerimònia (subiata manu figures crucis exjrrimere.) Quan hi ha unció llavors es diu [[Consagració (cerimònia)|consagració]]: així és que es consagra el [[Calze (litúrgia)|calze]], i es beneeix el copón, perquè s'empra la unció per al calze. Aquestes paraules es confonen de vegades en l'ús. Els bisbes, quan travessen les esglésies o al seu pas pels carrers donaven la seva benedicció al poble. En un altre temps, quan anaven pels carrers de la ciutat o obstaculitzen en algun poble o llogaret, es tocava una [[campaneta]] per advertir als fidels que vinguessin a rebre la seva benedicció. Quan anaven a la cort no es tornaven sense haver donat la benedicció al rei. A l'església es beneeix als fidels al temps d'acabar-se la missa.
 
[[Fitxer:Alphonse-legros-blessing-of-the-sea.jpg|250px|thumbminiatura|Benedicció del mar, Alphonse Legros, 1872]]
Hem dit que la pràctica de la benedicció eclesiàstica o de la consagració s'havia estès molt a l'església catòlica i en efecte, la pietat l'havia aplicat al principi a tots els objectes del culte diví, a les vestidures sacerdotals, als llenços i gots dels altars, al pa i al vi, als ciris, als palmells i rams, a la cendra, a les campanes, a les fonts bautismals, als edificis mateixos en què se celebraven els sacrosants misteris: pot veure's el detall de totes aquestes benediccions en el ''Bendicionari'' o llibre de les cerimònies eclesiàstiques imprès en el temps de [[Leon X]] i en els rituals i cerimonials de les diferents esglésies que s'han reunit en l'obra del pare Martene, sobre els ritus i la disciplina de l'església.
 
Línia 37:
 
===Benedicció d'un predicador===
[[Fitxer:Master of St. Veronica (German, active about 1395 - 1415) - Saint Anthony Abbot Blessing the Animals, the Poor, and the Sick - Google Art Project.jpg|250px|thumbminiatura|Sant Antoni Abad beneint als animals]]En moltes catedrals i àdhuc en algunes esglésies, hi havia el costum de rebre el predicador la benedicció abans de començar el sermó; aquesta benedicció va donar origen a moltes qüestions entre els capellans propis i els vicaris perpetus; però es va decidir que els capellans propis, en els dies que podien oficiar, tenien dret a tirar la benedicció al predicador a exclusió del vicari perpetu.
 
===Benedicció dels abats i abadesses===
Línia 49:
 
===Benedicció nupcial===
[[Fitxer:Pascal Dagnan-Bouveret - Blessing of the Young Couple Before Marriage.JPG|250px|thumbminiatura|Benedicció nupcial, de Pascal Dagnan-Bouveret]]
La benedicció nupcial és una cerimònia que s'observa en totes les comunions cristianes en l'acte de celebrar-se el matrimoni. En la catòlica romana porta el caràcter de Sagrament; en la grega té el nom de ''coronació'' i entre els protestants el de ''benedicció''. Abans de l'establiment del cristianisme no es feia servir aquesta cerimònia, doncs segons Fleury, no es veu que en el matrimoni dels jueus intervingués cap cerimònia religiosa, i si hi havia alguna era únicament la benedicció paternal.