Croades: diferència entre les revisions

Mentrestant, les fortificacions frontereres que encara li quedaven a l'Imperi Llatí a Síria i Palestina es van veure sotmeses a una pressió incessant per part de les forces egípcies. Una a una, les ciutats i castells dels estats croats van caure en mans dels potents exèrcits mamelucs. La darrera plaça forta, la ciutat d'Acre, va ser presa el 18 de maig de 1291 i els pobladors croats, juntament amb els ordes militars dels Cavallers Templers i els Cavallers Hospitalaris, van cercar refugi a Xipre. Al voltant de 1306, aquests darrers es van establir a l'illa de Rodes, la qual van administrar com un estat independent virtual i va ser la darrera plaça forta a la Mediterrània fins a la seua rendició als turcs l'any 1522. El 1570, Xipre, aleshores, sota la sobirània de Venècia, també va ser conquerida pels turcs. Els altres estats llatins que es van establir a Grècia a conseqüència de la Quarta Croada van poder sobreviure fins a la meitat del segle XV.

 

* [[Setena Croada]] ([[1248]]–[[1254]]): Els interessos papals representats pels templers van conduir al conflicte amb Egipte el [[1243]], i l'any següent els [[Corasmis]] van prendre [[Jerusalem]]. Els [[Croat (guerrer)|croats]] van lluitar contra ells a la [[batalla d'Harbiyah]] a [[Gaza]] i foren derrotats pels corasmis, marcant el punt final als [[estats croats]]. En resposta, [[Lluís IX de França]] va organitzar una fracassada croada contra [[Egipte]] de 1248 a 1254.