Bacteris: diferència entre les revisions

La [[tinció de Gram]], desenvolupada el 1884 per [[Hans Christian Gram]], caracteritza els eubacteris segons les característiques estructurals de la seva paret cel·lular.<ref name=Gram/> Les capes gruixudes de peptidoglicà de les cèl·lules grampositives es tenyeixen de violat, mentre que la prima paret cel·lular gramnegativa apareix rosa. Combinant les dades morfològiques i la tinció de Gram, la majoria d'eubacteris es poden classificar dins un d'entre quatre grups (cocs grampositius, bacils grampositius, cocs gramnegatius i bacils gramnegatius). Alguns bacteris són més fàcils d'identificar amb tincions que no siguin la tinció de Gram, especialment els [[micobacteri]]s o ''[[Nocardia]]'', que presenten [[bacteri acidoresistent|acidoresistència]] amb la [[tinció de Ziehl-Neelsen]] o altres de similars.<ref>{{ref-publicació |autor=Woods G., Walker D. |article=Detection of infection or infectious agents by use of cytologic and histologic stains|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=172900&blobtype=pdf |publicació=Clin Microbiol Rev |volum=9 |exemplar=3 |pàgines=382–404 |any=1996|pmid = 8809467}}</ref> Altres organismes poden haver de ser identificats pel seu creixement en medis especials, o mitjançant altres tècniques, com ara la [[serologia]].

 

 

Com en la classificació dels bacteris, cada vegada s'utilitzen més els mètodes moleculars per identificar-los. Els diagnòstics que utilitzen aquestes tècniques basades en l'ADN, com ara la [[reacció en cadena de la polimerasa]], guanyen en popularitat gràcies a la seva especificitat i rapidesa en comparació amb mètodes basats en els cultius.<ref>{{ref-publicació |autor=Louie M., Louie L., Simor A. E. |article=The role of DNA amplification technology in the diagnosis of infectious diseases |publicació=CMAJ|url=http://www.cmaj.ca/cgi/content/full/163/3/301 |volum=163 |exemplar=3 |pàgines=301–309 |data=8-8-2000 |pmid=10951731}}</ref> Aquests mètodes també permeten detectar i identificar cèl·lules "viables però no cultivables" que són metabòlicament actives però no es divideixen.<ref>{{ref-publicació |autor=Oliver J. |article=The viable but nonculturable state in bacteria|url=http://www.msk.or.kr/jsp/view_old_journalD.jsp?paperSeq=2134 |publicació=J Microbiol |volum=43 Spec No |pàgines=93–100 |pmid=15765062}}</ref> Tanmateix, fins i tot utilitzant aquests mètodes millorats, el nombre total d'espècies eubacterianes és desconegut i no es pot estimar amb cap mena de certesa. Segons la classificació actual, hi ha menys de 9.000 espècies conegudes d'eubacteris (incloent-hi els cianobacteris),<ref>[http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/02-exec-summary.html#allspecies ABRS - Numbers of living species in Australia and the World Report - Excutive Summary]</ref> però els intents d'estimar la diversitat eubacteriana varien de 10⁷ fins a 10⁹ espècies en total - i fins i tot aquestes estimacions diverses podrien ser errònies per ordres de magnitud.<ref>{{ref-publicació |autor=Curtis T., Sloan W., Scannell J. |article=Estimating prokaryotic diversity and its limits |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=12097644 |publicació=Proc Natl Acad Sci U S a |volum=99 |exemplar=16 |pàgines=10494–9 |any=2002 |pmid=12097644 |doi=10.1073/pnas.142680199}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Schloss P., Handelsman J. |article=Status of the microbial census |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15590780#r6 |publicació=Microbiol Mol Biol Rev |volum=68 |exemplar=4 |pàgines=686–91 |any=2004 |pmid=15590780 |doi=10.1128/MMBR.68.4.686-691.2004}}</ref>