Carcassona: diferència entre les revisions

Presentat dos anys després, fa paleses les irregularitats i les gravetats de la restauració en la capella de Radulphe. L'opinió és recolzada per Mayrevieille, i [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] obté l'empresa per a la restauració de Sant Nazari el 19 d'abril de 1844. A la fi del mateix any presenta un informe, al qual suma a més de la reconstrucció, la finalització del campanar i la façana oest, no obstant això, sense destruir les traces de construccions primitives i retornant així la façana al seu estat pretèrit més probable. La resposta no es fa esperar, l'any 1845 [[Prosper Mérimée|Mérimée]] informa a [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] que la Comissió, amb un escàs pressupost econòmic, no pot finançar les restauracions sinó només la consolidació. L'any 1846, [[Prosper Mérimée|Mérimée]], pressionat per Mayrevieille, comissiona a [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]] per la realització d'un informe sobre la principal entrada a la ciutat, la porta Narbonesa.

 

|357x357px]]

 

Amb les irrupcions bàrbares en terres gal·les moltes de les viles es fortificaren, més endavant els [[Visigots]] empraren i adoptaren aquestes construccions, tal com s'esdevingué a [[Narbona]], Béziers, [[Agde]], Tolouse i '''Carcassona'''. Alhora, els Visigots adoptaren les construccions romanes, prenent com a exemples els camps fortificats, les fosses i els talussos de terra. En el cas de Carcassona els murs de defensa s'aixecaren amb parament de petits aparells cúbics, emprant la terra com a element cohesionador, i també maçoneria disposada a través per tal d'actuar com a bloqueig.

 

|382x382px]]

 

 

==== Sant Nazari ====

 

La basílica de Sant Nazari constitueix un clar exemple més del paper que tingué l'estil ogival del nord en la seva influència a la zona del [[Midi]] francès, és doncs, una mostra de dos estils, romànic i gòtic. La planta es constituïa per una nau central amb dues de laterals unides pel transsepte, conjunt que data del segle XI.Amb l'entrada del Vescomtat de Carcassona al regne francès, el bisbe Radulphe ordenà la construcció d'una capella al final del braç esquerre del transsepte.Més endavant, al segle XIV el bisbe Pierre de Rochefort ordenà la demolició del cor, els transseptes romànics i aixecar de bell nou la part oriental.Tanmateix en conservà la disposició tradicional, aprofitant les restes de la nau romana, com per exemple els pilars i columnes. Rochefort destinà grans esforços per dotar de sumptuositat i riquesa la humil catedral.