Leonardo da Vinci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|160px -> |miniatura
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
Línia 11:
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Leonardo da Vinci.jpeg|thumbminiatura|leftesquerra|<center>Leonardo da Vinci<ref>''The Hundred Greatest Men''. Nova York: D. Appleton & Company, 1885. Cal remarcar que aquest gravat està basat en una pintura d'un artista desconegut que al seu torn seguia un dibuix en guix vermell que es creu que era un autoretrat de Leonardo. Aquest gravat és una imatge que representa Leonardo, no un veritable retrat.</ref>]]
 
=== Infantesa ===
Línia 28:
=== Formació al taller de Verrochio ===
{{principal|Andrea del Verrocchio}}
[[Fitxer:Andrea_del_Verrocchio,_Leonardo_da_Vinci_-_Baptism_of_Christ_-_Uffizi.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|<center>[[Baptisme de Crist (Verrocchio)|''Baptisme de Crist'']], oli sobre fusta de Verrocchio (ca. 1470-1480), en què Leonardo pintà sobretot l'àngel de l'esquerra]]
El jove Leonardo era un amant de la [[naturalesa|natura]], la qual observava amb molta curiositat i s'interessava per tot. Dibuixava [[caricatures]] i practicava l'[[escriptura especular]] en dialecte [[toscà]]. Giorgio Vasari conta una anècdota sobre els primers passos en la carrera artística del gran artista: un dia, ser Piero «va prendre alguns dels seus dibuixos i els va presentar al seu amic Andrea del Verrocchio i li va demanar insistentment que li digués si Leonardo es podria dedicar a l'art del dibuix i si podria aconseguir alguna cosa en aquesta matèria. Andrea es va sorprendre molt dels començaments extraordinaris de Leonardo i va exhortar ser Piero que li deixés escollir aquest ofici, de manera que ser Piero va resoldre que Leonardo entraria a treballar al taller d'Andrea. Leonardo no es va fer pregar; i no content d'exercir aquest ofici, va exercitar tot el que es relacionava amb l'art del dibuix». Fou així com, a partir del 1469, Leonardo entrà com a aprenent en un dels tallers d'art més prestigiosos sota el mestratge d'Andrea del Verrocchio, a qui deu una part de la seva excel·lent formació multidisciplinària, i coneix altres artistes com [[Sandro Botticelli]], [[Perugino]] i [[Domenico Ghirlandaio]].<ref name="LB"/><ref name="DA">Daniel Arasse. ''Leonardo da Vinci'', Konecky & Konecky, 1997. (en anglès)</ref> En efecte, fins al 1468, tot i que Leonardo estava empadronat com a resident del municipi de Vinci, anava molt sovint a Florència, on el seu pare treballava.<ref name="Vezzosi1"/>
 
Línia 38:
 
No es coneix l'existència de cap obra de Leonardo durant l'època en què treballà amb Verrochio. Segons Vasari, hauria col·laborat en una pintura anomenada ''[[Baptisme de Crist (Verrocchio)|Baptisme de Crist]]'' (1472-1475).<ref name="Vasari"/> D'altra banda, segons la llegenda, Verrocchio abandonà l'acabament de l'obra quan es va sentir superat per la qualitat del jove Leonardo, que deixà el seu toc magistral en un petit àngel present a l'obra.<ref name="grandesdecouvertes"/> També, d'acord amb la tradició que l'aprenent era el que posava,<ref name=Chiesa/> Leonardo hauria servit de model per al ''David'' de Verrocchio, una estàtua en bronze. De la mateixa manera, també se suposa que és el retrat de Leonardo el que representa l'arcàngel Miquel en l'obra ''Tobias i l'Àngel'' de Verrocchio.<ref name=Chiesa/>
[[Fitxer:Study of a Tuscan Landscape.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|<center>''[[Paisatge de la vall de l'Arno (Leonardo da Vinci)|Paisatge de la vall de l'Arno]]'' ([[1473]]), el primer dibuix conegut de Leonardo]]
El [[1472]], a l'edat de 20 anys, apareix enregistrat en el ''Llibre vermell'' del [[gremi de Sant Lluc]], el cèlebre gremi dels artistes i doctors en medicina, que a Florència s'agrupava amb la denominació de la ''Campagnia de pittori''.<ref>{{citar llibre|títol =Illustration: its technique and application to the sciences|autor=Carl Dame Clarke, Edward Melchior Hoshall|editor =The John D. Lucas company|data=1939|llengua=anglès|url=http://books.google.cat/books?id=xJsvAAAAMAAJ&q=%22Campagnia+de+pittori%22&dq=%22Campagnia+de+pittori%22&hl=ca&ei=joy5S4_MIcGOOI2MuaEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA}}</ref> D'aquesta època, existeix un dels seus primers treballs coneguts, ''[[Paisatge de la vall de l'Arno (Leonardo da Vinci)|Paisatge de la vall de l'Arno]]'' o ''Paisatge de Santa Maria della neve'' (1473), un dibuix fet amb ploma i tinta.<ref>A. E Popham. ''Les dessins de Léonard de Vinci''. Éditions de la Connaissance, Bruxelles, 1947.</ref> Començà la seva carrera de pintor amb obres ja destacables com ''[[L'Anunciació (Leonardo da Vinci)|L'Anunciació]]'' (1472-1475), i millora la tècnica del [[sfumato]] en un punt de refinament mai aconseguit abans d'ell.
 
Línia 57:
| url = http://www.leonardo-history.com/life.htm?Section=S5| títol = Leonardo's Letter to Ludovico Sforza| consulta = 9 de setembre de 2007| editor = Leonardo-history
}}</ref><ref name=DA/> En la tradició dels enginyers que el van precedir, reprèn el mateix programa, els mateixos interessos i investigacions; serà com a enginyer que Leonardo viurà i treballarà a partir d'ara.<ref name=Gille/> Sforza li encarrega la realització de diverses tasques amb el mític títol d'«Apelles florentí», reconeixement reservat tan sols als grans pintors.<ref name="Vezzosi3"/> D'aquesta manera, era l'«organitzador de festes i espectacles amb decoracions sumptuoses» del palau i inventà tramoies que meravellaren el públic; també pintà diversos retrats de la cort de Milà. Leonardo apareixia a la llista dels enginyers dels Sforza i, quan l'envià a [[Pavia]], hi anà amb la qualificació d'«ingeniarius ducalis».<ref name=Gille/> D'altra banda, un fet important és que els contactes amb els cercles il·luminats de Milà mostraren a Leonardo totes les llacunes que existien en la seva formació.<ref name=Gille/>
[[Fitxer:Study of horse.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|<center>Estudi d'un cavall per Leonardo, probablement en el marc del desenvolupament del ''Cavall'' de Leonardo]]
S'ocupà igualment de l'estudi per a la cúpula del [[Duomo de Milà]], i d'una versió en [[argila]] d'un motllo per a «Il Cavallo», ''El cavall'', de Leonardo, una imponent estàtua eqüestre en honor de [[Francesc I Sforza]], el pare i predecessor de Lluís Maria Sforza. Havia d'estar feta amb setanta tones de [[bronze]], fet que constitueix una verdadera proesa tècnica per a l'època. L'estàtua resta inacabada durant uns quants anys, i el mateix [[Miquel Àngel]] reconeixia que ell es veia incapaç de fondre-la.<ref name=LB/> Quan Leonardo acabà la versió en argila per al motllo, i quan ja tenia enllestits els plans per al procés de fosa, el bronze fou utilitzat en la creació de canons, ja que calia defensar la ciutat de la invasió de [[Carles VIII de França]].<ref name=DA/>
 
Línia 82:
 
=== De Milà a Roma ===
[[Fitxer:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''[[La Gioconda]]'']]
El [[1504]], tornà a treballar a Milà que, en aquella època, estava sota el control de [[Maximilià Sforza]] gràcies al suport dels [[mercenari suïs|mercenaris suïssos]]. Molts dels alumnes i els interessats en la pintura coneixen o treballen amb Leonardo a Milà,<ref name=LB/> entre els quals cal destacar [[Bernardino Luini]], [[Giovanni Antonio Boltraffio]] i [[Marco d'Oggiono]].<ref group=""> Marco d'Oggiono és conegut per les còpies del [[El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)|''Santa Cena'']] de Leonardo.</ref> El seu pare mor el 9 de juliol i Leonardo fou apartat de l'heretatge basant-se en la seva il·legitimitat, però el seu oncle farà més tard d'ell el seu legatari universal.<ref name="Vezzosi4"/> El mateix any, Leonardo realitza estudis anatòmics i intenta classificar les seves innombrables notes. També és l'època en què comença a treballar en ''[[La Gioconda]]'' (1503-1506, i després 1510-1515) obra habitualment considerada com un retrat de [[Lisa Gherardini]] o, per casament, Monna Lisa del Giocondo. Tanmateix, hi ha nombroses interpretacions sobre aquest quadre que encara són motiu de debat i discussió.
 
Línia 96:
 
=== Els darrers anys a França ===
[[Fitxer:Manoir clos luce.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|[[Clos Lucé]] prop d'[[Amboise (França)|Amboise]], fou l'última casa de Leonardo de Vinci i actualment és un museu consagrat a ell]]
El setembre del [[1515]], el nou rei de França, [[Francesc I de França|Francesc I]], reconquereix Milà després de vèncer en la [[Batalla de Marignano]].<ref name=Wasser> Jack Wasserman. ''Leonardo da Vinci'', Abrams, 1975. (en anglès)</ref> El novembre del mateix any, Leonardo dissenya un nou projecte sobre la disposició del barri de Médici a Florència. El 19 de desembre, estava present en la reunió entre Francesc I i el papa Lleó X que es va celebrar a Bolonya.<ref name=LB/><ref>Georges Goyau. ''[http://www.newadvent.org/cathen/06207a.htm Francois I]''; traduït per Gerald Rossi. The Catholic Encyclopedia, volum VI. Nova York: Robert Appleton Company. Publicat el 1909.</ref><ref>Salvador Miranda. ''[http://www.fiu.edu/~mirandas/bios1527-ii.htm The Cardinals of the Holy Roman Church: Antoine du Prat]'', 1998-2007. (en anglès)</ref> Francesc I encarrega a Leonardo un [[lleó]] mecànic que pugui caminar i amb el detall que el pit s'obri per a mostrar la [[flor de lis]].<ref name=Vasari/> No se sap per a quina ocasió va ser concebut aquest lleó, però pot tenir relació amb l'arribada del rei a [[Lió]], o amb les converses de pau entre el rei i el papa.<ref group=" "> S'ha construït una còpia d'aquest lleó que està exposada al museu de [[Bolonya]].</ref>
 
Línia 144:
=== Ajudants i alumnes ===
{{principal|Salai|Francesco Melzi}}
[[Fitxer:Leonardo da Vinci - Saint John the Baptist C2RMF retouched.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|[[Salai]] fou el model del ''[[Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)|Sant Joan Baptista]]'' (1513-1516)]]
 
Gian Giacomo Caprotti da Oreno,<ref>{{citar web
Línia 217:
 
=== Diaris i notes ===
[[Fitxer:Da Vinci codex du vol des oiseaux Luc Viatour.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|''Còdex del vol dels ocells'', redactat en [[escriptura especular]] l'any 1505<ref name=Pedreti/>]]
L'[[humanisme]] del Renaixement no relacionava les [[ciències]] i les [[art]]s. Tanmateix, els estudis de Vinci en ciències i en [[enginyeria]] foren tan impressionants i innovadors com el seu treball artístic. Aquests estudis quedaren enregistrats en quaderns de notes que comprenen unes tretze mil pàgines d'escrits i dibuixos, en què es tracta l'art i la filosofia natural, la base de la ciència moderna. Aquestes notes són el producte d'un treball quotidià, sistemàtic i rigorós, que Leonardo realitzà durant tota la vida. Contínuament feia observacions del món que l'envoltava,<ref name=DA/> conscient i orgullós de ser, com es definia, un «home sense lletres», autodidacte i clarivident en relació als fenòmens naturals; coneixements que generalment no s'ensenyaven a l'escola.<ref name="Vezzosi3"/>
 
Línia 243:
 
=== Anatomista i naturalista ===
[[Fitxer:Da Vinci Studies of Embryos Luc Viatour.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|Estudi sobre l'embrió humà (1510-1513)]]
La formació inicial de Leonardo sobre anatomia humana va començar mentre aprenia amb Andrea del Verrocchio, qui insistia en el fet que tots els seus alumnes tinguessin coneixements d'anatomia. Com a artista, aviat va ser un mestre de l'anatomia topogràfica, i realitzà nombrosos estudis sobre músculs, tendons i altres característiques anatòmiques visibles.