Regne de Romania: diferència entre les revisions

L'ascens el [[1859]] d'[[Alexandru Ioan Cuza]] com a príncep de Valàquia i Moldàvia, sent nominalment vassalls de l'[[imperi Otomà]], unificà una identificable nació romanesa sota un únic monarca. El [[5 de febrer]] de [[1862]] ([[24 de gener]] sota el calendari julià), ambdós principats van unir-se per formar Romania, amb [[Bucarest]] com la seva capital.

 

El [[23 de febrer]]de [[1866]], l'anomenada ''Coalició Monstruosa'', composta per Conservadors i Liberals Radicals, forçà a Cuza a abdicar. El príncep alemany [[Carles I de Romania|Carol (Carles) de Hohenzollern-Sigmaringen]] va ser nomenat Príncep de Romania, en un moviment per assegurar l'aprovació alemanya a la unitat i a la futura independència. Els seus descendents regnarien com a [[Rei de Romania|reis de Romania]] fins a l'ascens dels [[Comunisme|comunistes]] el 1947.

 

=== Primera Guerra Mundial ===

La [[Campanya de Romania (Primera Guerra Mundial)|campanya militar romanesa]] acabà en un desastre per a Romania, mentre que les [[Potències Centrals]] conqueries dues terceres parts del país i capturaven o mataven la majoria de l'exèrcit romanès en només 4 mesos. No obstant això, Moldàvia seguí en mans romaneses després que les forces invasores fossin detingudes el 1917. Amb el final de la guerra i el col·lapse dels imperis austrohongarès i rus, Besaràbia, Bucovina i Transsilvània van ser cedides al Regne de Romania el 1918.

 

=== Unió amb Transsilvània, Besaràbia i Bucovina ===

[[Fitxer:Romania1941.png|miniatura|Romania el 1941]]

L'expressió romanesa România Mare (Gran Romania) es refereix generalment a l'estat del [[període d'entreguerres]], i per extensió, al territori que cobria en aquells temps. Romania assolí la seva major extensió territorial (gairebé 300.000 km²). La Gran Romania, això no obstant, no va sobreviure a la II Guerra Mundial. Fins al 1938, els governs romanesos mantenien les formes, si bé no sempre la substància, d'una monarquia liberal constitucional. El [[Partit Nacional Liberal (Romania)|Partit Nacional Liberal]], que va ser el dominant durant els any immediatament posteriors a la I Guerra Mundial, es tornà cada cop més clientelista i nacionalista, i el 1927 va ser substituït pel [[Partit Nacional dels Camperols]]. Entre 1930 i 1940 van haver uns 25 governs diferents; sobretot en els anys immediats a la Segona Guerra Mundial, en què el conflicte entre la [[Guàrdia de Ferro]] i els altres grups polítics s'apropà al nivell de guerra civil. Fins a la mort del seu pare el 1927, el [[Carles II de Romania|Príncep Carol]] tenia prohibit succeir al seu pare pels seus diferents escàndols extra-maritals, que van acabar fent-lo renunciar als seus drets al tron. Després d'estar 3 anys a l'exili, amb el seu germà Nicolae servint com a regent i el seu fill [[Miquel I de Romania|Mihai]] com a rei, Carol tornà a Romania i amb el suport del Partit Nacional dels Camperols es va proclamar rei.

 

La [[Gran Depressió|crisi econòmica de 1929]] afecta greument a Romania, i a inicis de la dècada dels 30 va haver agitació social, una gran taxa d'atur i diverses vagues. En diverses ocasions, el govern romanès va reprendre les vagues i els aldarulls violentament, especialment les vagues dels miners a [[Valea Jiului]] i la dels ferroviaris de [[Grivita|Griviţa]] el 1929. A mitjans de la dècada dels 30, l'economia romanesa es recuperà i la indústria va créixer significativament, si bé un 80% dels romanesos encara treballaven a l'agricultura.

 

A través de la dècada dels 30, aquests partits nacionalistes tenien una relació de desconfiança mútua amb el rei Carles II. Al desembre de 1937, el rei nomenà al líder del LANC (i poeta) [[Octavian Goga]] com a primer ministre. En aquell temps, Carol es trobà amb [[Adolf Hitler]] que li expressà el seu desig de veure un govern romanès encapçalat per la Guàrdia de Ferro. El [[10 de febrer]] de [[1938]], el rei Carol II aprofità l'ocasió d'un insult públic de Goga cap a Lupescu com a motiu per dissoldre el govern i instituir una dictadura personal, sancionada 17 dies més tard per una nova constitució segons la qual el rei podia nomenar tots els ministres, i no només al primer.

 

El [[10 de febrer]] de [[1938]], per tal d'evitar la formació d'un govern que inclogués ministres de la Guàrdia de Ferro, i tot i que enfrontant-se directament al desig de Hitler, el rei va treure el govern i instituí de nou una nova dictadura reial. A l'abril de 1938, Carol arrestà i empresonà al líder de la Guàrdia de Ferro, [[Corneliu Zelea Codreanu]], sent mort la nit del [[29 de novembre|29]] al [[30 de novembre]], juntament amb altres legionaris, mentre que suposadament intentaven fugir de la presó (si bé tothom estava segur que van ser morts a causa d'una sèrie d'assassinats comesos per comandos de la Guàrdia de Ferro.