Orde de Montevergine: diferència entre les revisions

 

Es va originar a l'Abadia de Santa Maria de Montevergine, fundada per Sant [[Guillem de Vercelli]] en 1126, quan el sant va posar sota la regla benedictina la comunitat d'eremites que s'havia agrupat al voltant seu durant el seu retir a la muntanya i amb la qual havia fundat un santuari, el de Montevergine, en 1119. Per això, també són anomenats '''guillemins''' o '''benedictins guillemins'''.

En 1127, ja organitzada la comunitat, Guillem i cinc deixebles van deixar Montevergine per fundar monestirs en altres llocs i deixant Albert com a prior. Va tenir un nombre considerable de monestirs a [[Itàlia]], sobretot al [[Regne de Nàpols]], inclòs un monestir doble per a homes i dones a [[Guglieto]] (prop de Nusco).<ref>A banda d'aquesta comunitat, no es pot considerar pròpiament un orde monàstic doble. Estrictament, els únics ordes enterament dobles foren: l'[[Orde de Fontevrault]] (1100), l'[[Orde de Sant Sulpici]] (1112), l'[[Orde de Sant Gilbert]] (1135) i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles.</ref> [[Celestí III]] va confirmar la congregació amb una butlla el 4 de novembre de 1197. En 1496 va ser reformada, juntament amb les congregacions de [[Orde de Vallombrosa|Vallombrosa]] i [[Olivetans|Monte Oliveto]], per Sant [[Joan Leonardi]]. En 1611 tenia vint-i-sis cases grans i dinou de petites. [[Benet XIV]] va aprovar-ne les noves constitucions in 1741.