Acròpoli d'Atenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura |
|||
Línia 63:
Al [[segle VII]], l'[[Erectèon]] va ser convertit en [[Església (arquitectura)|església]] [[Imperi Bizantí|bizantina]] i se'n va transformar l'interior.
Posteriorment, amb la [[Batalla del riu Cefís#Conseqüències|dominació catalana]], el [[Partenó]] passà a ser [[Església Catòlica Romana|església catòlica]] amb el nom de Santa Maria de Cetines: [[Pere el Cerimoniós]] manà que fos custodiat nit i dia per una guàrdia especial<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049144 Article sobre el Partenó a l'Enciclopèdia Catalana en línia]</ref> i el qualifica de «la pus rica joia que al món sia».<ref>[http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA205&lpg=PA205&dq=%22La+pus+rica+joia+que+al+m%C3%B3n+sia%22&source=web&ots=SyXmqh22LQ&sig=j5uli1dkd_kkr1MgVPKNuC2Glhs&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result Coll i Alentorn, Miquel, ''Història - 1'' (1992)], Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 205</ref> L'últim arquebisbe català que digué missa al Partenó fou [[Antoni Ballester]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=PA463&lpg=PA463&dq=%22Antonio+Ballester%22+Athens&source=web&ots=XE5sVCef6A&sig=lP5y0tkoAIBiSZfcbcBf6jBvW7o&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA463,M1 Setton, Kenneth M., ''The Papacy and the Levant, 1204-1571'' (1976), «The Catalans and Florentines in Athens»], Darby (PA), Diane Publishing, pàg. 463-464</ref> L'any 2011 es va col.locar una placa de marbre recordant l'elogi de Pere el Cerimoniós a l'Acròpoli. <ref>{{Ref-llibre|edició=Primera edició|títol=Els catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus|url=https://www.worldcat.org/oclc/871715913|lloc=Barcelona|isbn=9788415711636|cognom=Ayensa, Eusebi.}}</ref>
[[Fitxer:Venetian siege of Acropolis.jpg|thumb|esquerra|[[Setge]] dels venecians a l'Acròpoli d'Atenes el [[1687]]<ref>[http://www.eie.gr/archaeologia/En/chapter_more_8.aspx ''Archaeologia of the city of Athens'']</ref>]]
Línia 183:
{{Acròpoli d'Atenes PH}}
== Excavacions i restauracions ==
[[Fitxer:ParthenonRekonstruktion.jpg|miniatura|Reconstrucció del [[Partenó]] en un dibuix de Joseph Kürschner ([[1891]])]]
[[Fitxer:Perserschutt.gif|miniatura|Fotografia presa l'any 1866 en unes excavacions a l'Acròpoli amb la figura del ''[[Moscòfor]]'' en primer terme]]
Línia 192:
Durant el [[segle XVIII]] van ser els francesos els qui van organitzar un mercat d'antiguitats a Atenes i aconseguiren transportar una mètopa i una llosa del fris del Partenó a [[París]]. A mitjan aquell segle mateix, la ''Societat de Diletants'' de [[Londres]] va encarregar a l'arquitecte Nicholas Revert i al pintor James Stuart que mesuressin i dibuixessin els edificis i les escultures d'Atenes; el [[1762]], doncs, es va publicar el primer volum de les ''Antiguitats d'Atenes'', amb un gran treball científic i uns grans dibuixos. A començaments del [[segle XIX]] Lord Elgin, ambaixador anglès, va traslladar un gran nombre d'escultures del Partenó a Anglaterra, i després de llargues negociacions les va adquirir el govern l'any [[1816]] per al [[Museu Britànic]] de Londres.
Quan el [[1834]] [[Grècia]] va obtenir la independència, es van començar les primeres excavacions amb els arquitectes Schaubert i Kleanthes, supervisats pel conseller del rei [[Lluís I de Baviera]] (pare de l'aleshores rei de Grècia [[Otó I de Grècia|Otó I]]), [[Leo von Klenze|Leo Klenze]]. L'any [[1837]], la ''Societat Arqueològica Grega'', sota la direcció de Panaiotis Kavvadiàs, van fer retirar totes les cases turques que s'havien anat construint dins l'Acròpoli.<ref>Maggi - Troso (2006), pàg. 48-49</ref>
El 1975 es va constituir la comissió de conservació dels monuments de l'Acropoli. Bona part dels els esforços dels restauradors es van concentrar en protegir l'Acròpoli dels efectes de la contaminació, que eren molt sensibles, com també eliminar afegits d'intervencions anteriors aplicant criteris rigorosos avalats per la UNESCO. La creació del nou [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes|Museu de l'Acròpoli]] inaugurat el 2009 va comportar la retirada de tots els elements escultòrics originals que encara romanien ''in situ'' i donava nous arguments a la voluntat de recuperar les escultures que es troben al Museu Britànic. Al mateix temps, s'inscrivia en els projectes de remodelació de l'entorn de l'Acròpoli, necessaris per fer front als reptes del turisme massiu.<ref>{{Ref-publicació|article=Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues. L’exemple de l’Acròpoli d’Atenes|url=https://www.raco.cat/index.php/UNICUM/article/view/287945|publicació=UNICUM|data=2010|issn=2462-3326|pàgines=11–32–32|volum=0|exemplar=9|nom=Irene Rodríguez|cognom=Manero|nom2=M. Teresa Magadan|cognom2=Olives}}</ref>
== Vegeu també ==
Linha 198 ⟶ 200:
*[[Ordres clàssics]]
== Bibliografia
* {{ref-llibre
|autor= [[Pierre Devambez|Devambez, Pierre]]
Linha 233 ⟶ 235:
|isbn= 84-233-1018-3
}}
*[[Eusebi Ayensa Prat|Ayensa i Prat, Euseb]]<nowiki/>i, ''Els catalans a Grècia. Castells i torres a la terra dels Déus''. Barcelona, Base, 2013 ISBN 9788415711636
== Referències ==
| |||