Valeric de Leuconay: diferència entre les revisions

==Hagiografia==

Walaric havia nascut a Alvèrnia i es dedicava a guardar els ramats del seu pare. Decidí de fer-se religiós i als setze anys ingressà al monestir d'[[Autume]]. Marxà a [[Auxerre]] on es posà sota la protecció del bisbe Auneri i visqué al monestir de Saint-Germani-d'Auxerre, conegut per la seva austeritat. Finalment, anà a l'abadia de [[Luxeuil]] el [[594]], i hi fou deixeble de Sant [[Columbà]], que el deixà com a cap de la comunitat quan marxà. Columbà, veient el potencial de Valeric com a missioner i predicador, l'envià a evangelitzar diverses terres de [[Nèustria]], on la població era encara pagana, entre [[614]] i [[616]]. Després de predicar i haver obtingut nombroses conversions, el monjo i el seu company Valdolè demanaren a [[Clotari II]] unes terres a Leuconay, prop d'[[Amiens]]: en [[611]] hi fundà un eremitori que es convertí en el monestir de [[Saint-Valery-sur-Somme]]. Hi aplicà la regla de Columbà però amb més rigor i austeritat.

Des d'allí, continuà predicant pel [[Ponthieu]], la [[Normandia]] meridional, el país de Caux, etc. Hi morí, com a abat de la comunitat, el [[12 de desembre]] de [[619]]. Tenia fama de savi i miracler.