Estat de Maranhão: diferència entre les revisions

En 1531, [[Martim Afonso de Sousa]] va arribar a Brasil. Aquest home va ser el comandant de la primera expedició que va començar la colonitzar la regió. El militar i noble portuguès va exigir que [[Diogo Leite]] fos responsable per l'explotació del litoral nord. Diogo Leite es va aproximar de la desembocadura del [[riu Gurupi]]. Actualment, el riu Gurupi serveix de divisa entre els Estats del Maranhão i del [[Estat de Pará|Pará]]. La divisa entre els dos actuals estats brasilers va quedar per molt temps coneguda com "Abra (desembocadura) de Diogo Leite".<ref>{{ref-web|url=http://www.liber.ufpe.br/pc2/get.jsp?id=67&year=1657&page=111&query=1657&action=previous|títol=Pagina Anterior - Pereira da Costa: Texto Completo da Página|consulta=27 de setembre de 2016|llengua={{pt}}}}</ref>

 

En 1534, quan el rei [[Joan III de Portugal]] va dividir a [[Història del Brasil|Colònia Portuguesa]] en el [[Brasil]] en [[Capitania|Capitanies Hereditàries]], els portuguesos encara no van arribar a colonitzar el Maranhão. Un any després, el monarca portuguès va concedir la terra a tres fidalgos que eren homes de la seva confiança. Van ser ells: João de Barros, Fernando Álvares de Andrade, i Aires da Cunha. Ambdós primers van idealitzar seu pla per a la presa de possessió de la [[capitania]]. Els dos donataris van encarregar la seva execució a Aires da Cunha. La Capitania del Maranhão va ser una de les subdivisions del territori [[Brasil|brasiler]] en el període colonial. El seu primer donatari va ser Fernando Álvares de Andrade, que va rebre la capitania en [[11 de març]] de [[1535]]. Aires da Cunha, que va quedar encarregat de fer la possessió de la capitania, va venir al [[Brasil]] el mateix any de la donació. Durant el viatge, deu [[veler]]s, 900 [[Soldat|homes d'armes]] i 130 a cavall estaven a camí. Però la flota va enfonsar en el litoral de Maranhão, a causa de violenta tempestat i el capità va morir, així com la major part dels integrants.

 

L'ocupació va començar de fet a partir de l'ocupació [[França|francesa]], que intentava fundar colònies a Brasil, però va ser impedida per la corona portuguesa, que acaba expulsant-los de la regió i funda el fort de [[São Luís]] (nomeni aquest que va ser donat pels francesos i mantingut pels portuguesos). [[São Luís]] és l'única capital de Brasil el nom de la qual és d'origen francès. L'establiment de l'anomenada '''França Equinocial''' es va iniciar en març de [[1612]], quan una expedició francesa va partir del port de [[Cancale]], en la [[Bretanya]], sota el comandament de [[Daniel de La Touche]], Senyor de la Ravardière. Per a facilitar la defensa, els colons es van establir en una illa, on van fundar un poblat denominat de "''[[São Luís|Saint Louis]]''", en homenatge al sobirà, [[Lluís XIII de França]] (1610-1643). En [[1615]], els [[portuguesos]], sota el lideratge de [[Jerônimo de Albuquerque Maranhão|Jerônimo de Albuquerque]], van expulsar els francesos.

 

En [[1682]] el govern portuguès va decidir crear la ''Companyia de Comerç de Maranhão'', amb drets de [[monopoli]] sobretot el comerç de la regió, incloent la compra de tota la producció local i bena de [[esclavitud|esclaus]] africans. Però els preus de compra de la producció eren molt baixos, mentre arribaven pocs esclaus d'Àfrica i poques mercaderies des de Portugal, i el seu preu era alt. Això va estimular la revolta de senyors de terres, fins que el seu líder, [[Manuel Beckman]] va ser indicat governador, mentre el seu germà Tomás negociava en [[Lisboa]] les reivindicacions dels propietaris rurals. Quan aquestes reivindicacions van ser ateses, la revolta va cessar, Beckman va perdre suport i va ser arrestat i penjat el [[2 de novembre]] de [[1686]].<ref>{{ref-web|url=http://bloghistoriacritica.blogspot.com.br/2012/07/revolta-de-beckman.html|títol=História Crítica: Revolta de Beckman|consulta= 30 de setembre de 2016|llengua={{pt}}}}</ref>