Període romà a Catalunya: diferència entre les revisions

L'any [[237 aC]], els [[Cartago|cartaginesos]] començaren la seva penetració militar pel sud de la península Ibèrica, que acabà el [[227 aC]] amb l'establiment d'un estat amb capital primer a [[Akra Leuka]] i després a [[Mastia]], reanomenada posteriorment com ''Carthago Nova''. El [[231 aC]] una ambaixada romana tingué lloc a Hispània per tractar amb el cabdill cartaginés [[Amílcar Barca|Amílcar]] mentre els saguntins, aliats de la República romana des del [[230 aC]], també enviaren ambaixadors a [[Roma]]. L'any [[229 aC]] [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Àsdrubal]] va succeir Amílcar en el comandament del nou estat cartaginès a Ibèria i va convenir el [[226 aC]] en el [[Tractat de l'Ebre]] signat amb Roma que el límit nord d'aquesta expansió seria l'[[Ebre]]. En el tractat de [[348 aC]] la zona entre Mastia i l'Ebre havia estat oberta al comerç romà.

 

Després de la conquesta de [[Saguntum]], ciutat aliada dels romans per les tropes púniques liderades per [[Anníbal]] el [[218 aC]] va esclatar la [[Segona Guerra Púnica]], que duria al ple domini romà de la península Ibèrica.

 

 

L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que això produïa en els seus governants va conduir a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la [[República Romana]] en [[Imperi romà]] quan [[August]] va vèncer tots els seus enemics el [[31 aC]], i en proclamà la reforma el [[13 de gener]] de l'any [[27 aC]]. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsulat de totes aquelles províncies que tenien acantonades legions (prenent així el comandament de tot l'exèrcit), i d'Octavi mateix dependrien els oficials i soldats. Hispània va ser dividida en tres províncies: [[Tarraconense]], [[Bètica]] i [[Lusitània]].

La pressió dels [[hun]]s, que liderats per [[Àtila]] van arribar a les portes de Roma, va empènyer les tribus [[Germànics|germàniques]] cap a [[Europa Occidental]]. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el Gran va deixar la part [[Imperi Romà d'Occident|occidental]] (on es trobava Hispània) de l'imperi al seu fill [[Flavi Honori |Honori]], i la part [[Imperi Bizantí|oriental]] al seu fill [[Arcadi]]. La invasió va precipitar la [[Caiguda de l'imperi romà]] el [[476]].