Matthias Grünewald: diferència entre les revisions

L'obra de Grünewald, exclusivament religiosa tant en la part que ha sobreviscut com en aquella referida pels testimonis, pertany a l'època de transició entre el [[Pintura gòtica|Gòtic]] tardà i el [[Renaixement]], i es caracteritza per un misticisme que arriba de vegades a l'al·lucinació. S'hi ha detectat un simbolisme tret de les visions de [[Santa Brígida de Suècia]], llavors molt llegides. La riquesa en escenes estranyes, plenes de detalls a penes comprensibles i transcendits per una tècnica enlluernadora tant a nivell de l'acabat cromàtic com en l'elaboració dels volums, els relleus i les superfícies, s'acompanya d'un tractament molt lliure i perfectament desconcertant de les perspectives i de les relacions de mida augmentant-ne l'efecte. Aquesta [[dicotomia]] entre tècnica i construcció de l'espai, que culmina en el panell central del [[retaule d'Issenheim]], la part esquerra del qual s'anomena comunament ''El concert dels àngels'', no va poder ser explicada de forma relativament coherent fins que no es van descobrir els escrits d'aquesta [[misticisme|mística]] [[Suècia|sueca]]. Això va ser poc més o menys a l'època en què Fraenger va redescobrir el « [[Malleus Maleficarum|Martell de les bruixes]] » per a reinterpretar [[Hieronymus Bosch]], artista amb qui s'ha comparat de vegades Grünewald per la riquesa de l'imaginari fantàstic i la fascinació per la crueltat, tot i que el flamenc és minuciós, graciós i es troba en la tradició de les grans escenes, mentre que l'alemany és netament més físic i plàstic, sobretot en les vistes de prop. Però Grünewald és cèlebre sobretot per les seues visions punyents del sofriment de Crist, principalment per les seues crucifixions, en nombre de quatre - [[Basilea]], [[Washington DC]], Colmar i [[Karlsruhe]] –, a les quals el seu ''Escarni de Crist'' (Munic) i el seu ''Portament de la creu'' (Karlsruhe) no els han d'envejar res en termes d'èmfasi i de crua violència.

 

 

És en les crucifixions on la progressió estilística i mística sembla en tot cas la més fàcil a observar : de la crucifixió de Basilea a la de Karlsruhe, en un període de prop de vint-i-dos anys, el cos torturat de Jesús, la seua corona d'espines, els claus que el traspassen, el seu [[perizonium]] esdevenen cada vegada més grans, mentre que la creu es doblega més i més a causa del seu pes. La major part dels historiadors de l'art estan d'acord amb veure-hi una progressió continua i regular a grans intervals de temps. No obstant això, alguns d'ells han emparellat les crucifixions de Washington i de Colmar, mentre que és un fet incontestat que la crucifixió de Basilea és una obra de joventut. Aquesta darrera presenta algunes similituds estilístiques amb els treballs de [[Hans Holbein el Vell]], el que ha fet suposar que Grünewald podia haver treballat durant un temps en el taller d'aquest. Pierre Vaisse suposa, per altra banda, que Grünewald va haver pogut contemplar les escultures [[Borgonya|borgonyones]] de [[Claus Sluter]], l'estil expressiu i turmentat de les quals l'hauria influït. D'altres historiadors de l'art, com ara Heinrich Zülch, creuen per altra banda que va poder haver fet un viatge a Itàlia, com la major part dels pintors de l'època, el que seria traduït en el paisatge visible per la finestra darrera del seu « Sant Sebastià » o en el panorama romà del « Miracle de les Neus » del museu [[Friburg de Brisgòvia]]. En qualsevol cas, és cert que una constant de l'obra de Grünewald és la manca de profunditat espacial dels seus quadres : del « Sopar », primer quadre encara maldestre però ja poc convencional per la disposició i la gestualitat dels [[Apòstol]]s al retaule de « Sant Erasme i Sant Maurici », de tècnica enlluernadora, els personatges del qual semblen superposar-se. El freqüent ús d'un fons fosc i la concentració sobre la gestualitat, reforça aquesta impressió.