John Churchill (1r duc de Marlborough): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |left|thumb -> |miniatura|esquerra
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
Línia 69:
Churchill emergí de la campanya Sedgemoor amb un gran crèdit, però estava ansiós per no ser vist com a simpatitzant del creixent ardor reial contra els Protestants.<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'', 36.</ref> La promoció de Jaume II de catòlics a les institucions reials, incloent l'exèrcit, començà amb suspicàcia i continuà amb sedició en la majoria de protestants; fins i tot els membres de la seva pròpia família expressaren la seva alarma pel zel fanàtic del rei cap a la religió catòlica.<ref>Coxe: ''Memoirs of the Duke of Marlborough'', I, 18</ref> Quan la reina donà a llum a [[James Francis Edward Stuart]], s'obrí la perspectiva d'una línia de successió de reis catòlics. Alguns dels que estaven al servei del rei, com el [[James Cecil, 4t Comte de Salisbury|Comte de Salisbury]] o el [[John Drummond, 1r Comte de Melfort|Comte de Melfort]], abjuraren del seu protestantisme per guanyar favor a la cort, però Churchill seguí fidel a la seva consciència, ''He estat batejat protestant, i intentaré viure i morir en aquesta comunió'', també estava motivat pel seu propi interès. Creient que la política del monarca podria enfonsar la seva pròpia carrera o generar una insurrecció més àmplia, no intentà, a diferència del seu desafortunat pare, estar al bàndol perdedor.{{sfn|Holmes|2008|p=139–40}}
 
[[Fitxer:John Churchill, 1st Duke of Marlborough by John Closterman.jpg|miniatura|leftesquerra|John Churchill (c. 1685–1690) per John Closterman.]]
 
Set homes es trobaren per preparar la [[Invitació a Guillem|invitació]] al [[Stadtholder]] neerlandès protestant, Guillem, Príncep d'Orange, per envair Anglaterra i assumir el tron. Els signataris de la carta incloïen [[Partit Whig anglès|Whigs]], [[Partit Tory|Tories]] i el [[bisbe de Londres]] [[Henry Compton (bisbe)|Henry Compton]], qui assegurà al Príncep que ''Dinou parts de vint del poble volen un canvi''.<ref>Miller: ''James II'', 187</ref> Guillem no necessitava més encoratjament. Tot i que la invitació no estava signada per Churchill (de fet no tenia un rang polític suficient per ser un signatari) declarà la seva intenció per ser el principal contacte anglès a La Haia: ''Si creu que hi ha res que pugui fer, només m'ho ha d'ordenar.''<ref>Churchill: ''Marlborough: His Life and Times, Bk. 1'', 240</ref> Churchill, igual que d'altres, buscava un moment oportú per desertar de Jaume.