Erillcastell: diferència entre les revisions

Els Erill protegiren el monestir de [[Lavaix]] des del [[segle XII]], i el bisbe de Lleida esmentat el convertí en monestir cistercenc el [[1223]]). En el ''Fogatge'' del [[1553]] hi consten 6 focs<ref>Mateu Roger, Agustí Abella, Ramon Pinyol, Antoni Pujol, Francí Mongai i en Marcó. Iglésies 1981, p. 84.</ref> (unes 30 persones). Des del [[1599]], la baronia passà a [[comtat (edat mitjana)|comtat]], i rebé grandesa d'Espanya el [[1708]] de mans de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]]. Els comtes d'Erill conservaren una bona part dels seus dominis fins a la fi de l'Antic Règim, malgrat la seva adscripció austriacista inicial. Al poble encara es poden veure les restes del castell. L'església del poble és dedicada a Santa Margarida.

 

[[Pascual Madoz]]<ref>Madoz 1845.</ref> inclou ''Erilcastell'' en el seu ''Diccionario geografico...'' del [[1849]]. Hi diu que el poble és en un petit turó bastant enlairat, combatut per tots els vents. El clima és fred, però saludable. Les principals malalties eren relacionades amb el pit, a causa del fred i de la mala aigua que beuen els seus habitants. Tenia 6 cases, que formaven un carrer molt costerut i dolent, i l'església, que depèn de la de Malpàs, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat. Hi ha una ermita a la muntanya, dedicada a santa Margarida, on es va en processó diferents dies a l'any. A uns 6 minuts del poble hi ha un pou amb aigua de mala qualitat.