Babilònia (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|350px -> |miniatura |
mCap resum de modificació |
||
Línia 14:
En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada, però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. [[Estrabó]] l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així, en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre elles moltes jueves, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos, que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada en intentar-ho.
Llucià de Samosata, durant el regnat de [[Marc Aureli]], diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III, Eusebi de Cesarea fa esment que el poble de la rodalia de Babilònia va deixar buida la regió, la qual va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el [[412]] que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el [[460]] diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'[[Eufrates]] havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. [[Procopi de Gaza]] al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans.
Ibn Hawkal el [[917]] esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. [[Benjamí de Tudela]] hi va ser al segle XII i confirma que no s'hi trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.
| |||