França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
Línia 23:
* L'[[Antàrtida]] i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]].
 
[[Fitxer:Carte physique simplifiée de la France.svg|esquerraminiatura|thumbesquerra|Mapa físic simplificat de França.]]
França és fronterera amb el [[Brasil]] i [[Surinam]] a la [[Guaiana Francesa]], i també amb els [[Països Baixos]] a través de la part francesa de [[Illa de Sant Martí|Sant Martí]]. El territori europeu de França cobreix 551.500 km², que el converteixen en l'estat més gran de la [[Unió Europea]]. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la [[Terra Adèlia]]), és de 643,801 km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels [[Alps]] al sud-est, el [[massís Septentrional]] al sud i els [[Pirineus]] al sud-oest.
 
Línia 42:
 
=== Biodiversitat i medi ambient ===
[[Fitxer:Lac Vert de Fontanalbe.jpg|esquerraminiatura|thumbesquerra|Bosc d'[[avet]]s als Alps.]]
La majoria del territori metropolità de França correspon al [[bioma]] de [[Boscos temperats de frondoses mixtos|bosc temperat de frondoses]], encara que també hi ha el [[bosc temperat de coníferes]] als Alps i el [[bosc mediterrani]] al sud-est. La quantitat de [[cérvols]] en estat salvatge s'està incrementant gràcies a polítiques orientades amb aquest objectiu, a part que es garanteix la protecció de les espècies autòctones no domèstiques, amb la creació de parcs i reserves naturals, així com per la reintroducció d'espècies que van ser exterminades al país (l'[[ós bru]], el [[linx]] i el [[bisó europeu]], entre d'altres).
 
Línia 58:
 
Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es divideixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seva administració territorial amb batlles locals i disposen d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París només es constitueix d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadalupe (França)|Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guaiana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes només per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprèn dos departaments, té un estatut especial de col·lectivitat territorial lleugerament diferent de les altres regions europees (n'és considerat una, malgrat no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de la Unió Europea.
[[Fitxer:Outre-mer en.png|esquerraminiatura|thumbesquerra|258x258px|[[Dependències d'ultramar franceses|Dependències franceses a ultramar]]]]
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralitzat. La reforma constitucional de febrer del 2003 precisa que l'organització de la República és descentralitzada. La descentralització, que ve acompanyada en la seva primera etapa de la desconcentració, afavoreix l'aparició de poders locals veritables, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produeix debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.
 
Línia 171:
 
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàl·lia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàl·lia fou conquerida pels [[antiga Roma|romans]] al [[segle I aC|segle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els segles [[segle II|segon]] i [[segle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[segle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fou un domini feudal dels reis [[Dinastia Capet|Capets]] francesos al voltant de [[París]].
[[Fitxer:843-870 Europe.jpg|230px|esquerraminiatura|thumbesquerra|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]]
 
Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remunta al [[segle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'[[imperi Carolingi|imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dues parts, oriental i occidental, al [[segle IX]]. La part oriental donaria origen al que ara és [[Alemanya]], mentre que la part occidental és a l'origen de França.