Califat Abbàssida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - coneixia d'oïda. + coneixia de nom.
Línia 100:
[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] restablí l'ordre i contribuí en gran manera al floriment de les ciències, per la qual raó els àrabs (o millor dit els musulmans de totes les nacions que escriuen en àrab) han estat els intermediaris entre la civilització grega i l'occidental.
 
El regnat d'al-Mamun marca el principi del gran segle d'or de les ciències i de les lletres àrabs. Segons conten les cròniques, una nit se li aparegué en somnis [[Aristòtil]] i l'aconsellà que es preocupés de l'estudi de la ciència grega.<ref>(en anglès) Hamid Naseem, ''[http://books.google.cat/books?id=17ggUs-w38QC&pg=PA14&dq=al-Mamun+aristotle&hl=ca&ei=uiA7Tf6IDsiXOvH_7ZEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Muslim philosophy: science and mysticism]'', p.14</ref> Al despertar, el califa volgué fer realitat el somni i començà a cercar manuscrits dels savis de l'antiguitat, que pagà a preu d'or, i despatxà ambaixades a Bizanci amb la fi d'adquirir les obres mestres de [[Plató]], Aristòtil, [[Arquimedes]] i tots els savis que coneixia d'oïdade nom. Per impulsar aquests estudis fundà ''dar al-hikma'' ([[Casa de la Saviesa]]), una espècie de biblioteca i ''scriptorium'', en la qual treballaren quasi tots científics de nota de l'època i on el grec, el siríac i l'àrab eren llengües sovint utilitzades.
 
Únic amo de l'imperi, al-Mamun, va saber mantenir bones relacions amb els [[xiïtes]] i dolentes [[sunnites]] i això es troba en la base de les discussions teologico-filosofiques que han escindit l'Islam. Pels sunnites era qüestió de principis admetre que l'[[Alcorà]], que conté la paraula de Déu, és etern i increat, és a dir, el ''Verb de Déu'' existia amb Aquest. Però al-Mamun, basant-se en el mateix Alcorà, en l'assora 43, verset 2/3: "Ens hem donat (''chaalna- hu'') un Alcorà àrab", sostenia, recolzant així els [[mutazilites]], partidaris del lliure albir, tot el contrari. I com que estava disposat a fer compartir llurs idees pels funcionaris de l'administració, decidí que aquests fossin interrogats vers aquest extrem per la [[mihna]], que havia actuat abans perseguint als heretges i relapses, alliberant al govern d'heterodoxes i els funcionaris es defensaren jurant en fals (l'Islam admet la ''taqyya'' o abjuració, en el cas que la vida dels seus fidels estigui en perill) o resistint-se i anant a parar amb llurs ossos a la presó i al turment, com va ocórrer amb el gran jurista Ibn Hanbal. La mort d'al-Mamun marca el principi de la fi de l'època dorada de la dinastia