Difusió de Rayleigh: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - llum difosa per + llum difusa per
m bot: - llum difosa, + llum difusa,
Línia 3:
La '''difusió de Rayleigh''' (que rep el nom en honor a [[Lord Rayleigh]]) és la [[difusió (Òptica)|difusió]] de [[llum]] per partícules molt més petites que la [[longitud d'ona]] de la [[llum]]. Es produeix quan la llum es propaga per medis sòlids i líquids transparents, però és molt més apreciable en els gasos. La difusió de Rayleigh de la llum solar per les partícules de l'[[atmosfera terrestre]] és una de les raons principals del color blau del cel.
 
La quantitat de difusió de Rayleigh que pateix un feix de llum depèn de la grandària de les partícules difusores i de la longitud d'ona de la llum. En concret, el coeficient de difusió i, per tant, la intensitat de la llum difosadifusa, depèn inversament de la quarta potència de la longitud d'ona, relació coneguda com a «llei de Rayleigh» (~ 1/''&lambda;''<sup>4</sup>). La difusió per part de partícules de grandària superior a un desè de la longitud d'ona es comporta de forma diferent i s'explica amb l'anomenada [[difusió de Mie]], que és una explicació més general de la difusió de [[radiació electromagnètica]].
 
La forta dependència de la difusió amb la longitud d'ona (~1/''&lambda;''<sup>4</sup>) significa que a l'atmosfera la llum blava es difon molt més que la vermella. Això provoca que quan la llum del Sol travessa l'atmosfera la component blava es difongui molt més i d'aquesta manera hom veu llum blava de totes direccions, mentre que la part més vermella només es veu en la direcció directa del Sol. Cal remarcar, però, que la teoria de Rayleigh es desenvolupà abans de la [[mecànica quàntica]] i, per tant, no es basa en les teories més correctes de la interacció radiació-matèria; nogensmenys, la teoria de Rayleigh és una bona aproximació a la forma en què la llum és difosa per partícules molt més petites que la [[longitud d'ona]] de la llum.