Pere I de Xipre: diferència entre les revisions

 

=== Croada d'Alexandria ===

Pere va navegar directament cap a [[Illa de Rodes|Rodes]] i la flota xipriota de cent vaixells se li va unir a l'agost. Aquesta concentració de forces, dirigida pel que sembla contra l'Àsia Menor, va fer que diversos dels [[Beyliks Turcs d'Anatòlia|emirs de Jònia]] busquessin aliança amb el rei de Xipre, i el rei Pere, a canvi d'un tribut anual i van fer tractats de pau. Després, en aliança amb els [[Orde Sobirana i Militar de Malta|hospitalers]], als qui per primera vegada va revelar el seu pla de campanya, es va dirigir contra [[Egipte]] per atacar els musulmans en el centre del seu poder. L'atac va ser inesperat, i després d'una dura batalla en la qual va estar sempre en el fragor del combat, el rei va capturar la gran ciutat d'Alexandria. Això va ser un brillant però fatal èxit. Els cavallers europeus, que havien lluitat amb molta acció, van titubejar en veure les forces que impedien el camí al [[el Caire|Caire]], i temien d'intentar el que [[Lluís IX de França]] no havia pogut aconseguir el 1244. Pere, davant la negativa d'avançar més, es va veure obligat a evacuar la ciutat després de tres dies de pillatge, i va tornar a Xipre.{{sfn|Runciman|1978|p=441–446}}{{sfn|Edbury|1993|p=164–167}}

 

 

=== Mort ===

Mentre estava a [[Roma]], Pere va rebre una delegació dels caps armenis implorant que es convertís en el seu rei i restaurés les seves fortunes caigudes. El rei va tornar a Xipre amb l'esperança de trobar entre els seus cavallers forces suficients per socórrer als armenis i evitar la pèrdua total de l'últim bastió de la cristiandat a Àsia. Però, amb prou feines va desembarcar a Xipre el rei es va veure aclaparat per problemes interns. La reina [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó]], a qui havia deixat Xipre durant les seves llargues visites a Occident, havia demostrat ser infidel. El rei va prendre represàlies sobre els nobles que havien estat els seus favorits i es va comportar amb tanta supèrbia i tirania que es va distanciar de la simpatia dels seus barons, i fins i tot dels seus germans. Al gener del 1369 va ser assassinat per un grup de nobles amb el consentiment dels seus germans.{{sfn|Runciman|1993|p=173–174}} El seu fill [[Pere II de Xipre|Pere]], un jove de tretze anys, el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle, Joan, príncep d'Antioquia, i amb l'altre oncle [[Jaume I de Xipre|Jaume]] com a conestable de Xipre.