Txecoslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |250px|thumb -> |miniatura
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
Línia 110:
=== La segona república (1938–1939) ===
[[Fitxer:SegundaRepúblicaChecoslovaca19381939.svg|miniatura|La segona república txecoslovaca abans de la seva desaparició.]]
[[Fitxer:Lesser arms of Bohemia and Moravia (1939-1945).svg|thumb|150pxminiatura|Escut de la segona república.]]
Després de l'annexió alemanya d'[[Àustria]] amb {{'}}''[[Anschluss]]'', [[Adolf Hitler]] [[Crisi dels Sudetes|exigia el control]] dels [[Sudets]], de majoria ètnica alemanya. [[Gran Bretanya]] i [[França]] van convenir en la [[Acords de Munic|Conferència de Munic]] cedir el control a [[Alemanya nazi|Alemanya]] d'aquesta zona com a part de la política de pacificació, ignorant l'aliança militar que Txecoslovàquia tenia amb França; de tal manera les tropes de ''Wehrmacht'' van ocupar els Sudets a l'octubre de [[1938]]. Finalment Txecoslovàquia va deixar d'existir el [[15 de març]] de [[1939]] quan la resta de les terres txeques van ser envaïdes per l'[[Alemanya nazi]] i va ser dividida entre el [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]] i l'Estat Eslovac.<ref>{{cita llibre |cognom= Shirer |nom= William |títol= The Rise and Fall of the Third Reich |editorial= Simon & Schuster |localització= Nova York |edició= Touchstone Edition |idioma= anglès |any= 1990}}</ref>
Línia 117:
=== Ocupació alemanya (1939–1945) ===
[[Fitxer:Tchécoslovaquie 1939 ES.SVG|miniatura|El [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]] i l'Estat Eslovac durant l'ocupació alemanya.]]
[[Fitxer:Flag of Bohmen und Mahren.svg|thumb|150pxminiatura|Bandera del [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]].]]
[[Fitxer:Flag of First Slovak Republic 1939-1945.svg|thumb|150pxminiatura|Bandera de l'Estat Eslovac.]]
Després de la repartició del país entre els seus veïns, el sistema polític del país estava en el caos. [[Edvard Beneš]] va dimitir el 5 d'octubre de 1938 i va formar un [[Govern txecoslovac a l'exili]] amb seu a [[Londres]], el general Jan Syrový va actuar com a president interí fins que [[Emil Hácha]] va ser triat el 30 de novembre de 1938. Hácha va ser triat a causa del seu catolicisme i el conservadorisme i per no haver participat en cap dels Governs que havien conduït a la partició del país. Rudolf Beran, líder del Partit Agrari des de 1933, va ser nomenat primer ministre l'1 de desembre de 1938. Era, a diferència de la majoria dels agraris, escèptic del liberalisme i la democràcia. El [[Partit Comunista]] va ser dissolt, encara que als seus membres se'ls va permetre romandre al Parlament. Es va introduir una dura censura, així com una Llei Habilitant que li va permetre a l'Estat governar sense necessitat del Parlament.
 
Línia 154:
=== L'estat socialista ===
{{AP|República Socialista Txecoslovaca}}
[[Fitxer:Mapa de Checoslovaquia.jpg|thumb|150pxminiatura|Txecoslovàquia el [[1969]].]]
[[Fitxer:Coat of arms of Czechoslovakia (1961-1989).svg|thumb|150pxminiatura|Escut de la República Socialista.]]
Després del [[Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948|cop d'estat]] de [[1948]], Txecoslovàquia esdevingué un estat [[Socialisme|socialista]], que l'any [[1960]] passà a anomenar-se [[República Socialista Txecoslovaca]].