Lèucada: diferència entre les revisions

{{refend}}

==Geografia==

Lèucada mesura 35 km de nord a sud i 15 km d'est a oest. Té una àrea de 336 km₂. El punt més elevat n'és la muntanya Stavrota, a 1.158 m sobre el nivell del mar, situada al mig de l'illa. La situació de Lèucada està a redós dels vents, amb vistes a Skorpios, l'antiga propietat d'Aristòtil Onassis, també amb vistes a Meganissi i altres petites illetes, així com amb un punt on es veu la zona continental grega. La carretera principal passa per la costa des de Lefkada fins Vasiliki. Hi ha comunicacions regulars amb ferris entre Kefalonia, Ítaca i Meganissi.

 

== Història ==

 

[[Homer]] esmenta l'illa i diu que estava unida al continent. Nerikos n'era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons, els quals en foren expulsats pels acarnanis, que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC. Llavors, els corintis van fundar la ciutat de Leucàs o Epilecàudia, a l'istme que la separava del continent, afegint uns mil colons als habitants ja existents a Nerikos. Aquests colons van construir un canal a l'istme i Lèucada va esdevenir una illa. El canal, inicialment navegable, després fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar més ([[Polibi]] diu que [[Filip V de Macedònia]] el va creuar després de netejar-lo, el [[218 aC]]) i després fou restaurat pels romans el [[197 aC]], quan estaven assetjant Leucàs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'[[Estrabó]]).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Estrabó]]|títol=Geografia|pàgines=10.452}}</ref>

 

Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]], els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors, els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia, on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]], en la guerra entre Turquia i Venècia per les darreres possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] en signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del ''sandjak'' de [[Karli-Ili]] des de mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en què estava dividit, anomenat ''Aya Mavra''. Un registre de 1523-1536 dóna una població per a la ciutat de Lèucada de 1.000 a 1.500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]].

L'altra ''kada'' del ''sandjak'' era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des del 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el ''kada'' tenia en total 253 pobles amb 9.009 llars, 290 solters i 954 vídues, o sigui, unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada, hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava a l'interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el ''sandjak'' de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]], un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.