Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions

En el pròleg d’aquesta obra, Ida oferí explicacions sobre les raons per les quals havia realitzat el viatge, ja que es volia defensar de les crítiques que havia rebut, gent que no entenia perquè una dona podia tenir aquella vocació viatgera si no era només per cridar l’atenció. La seva justificació, innecessària i impensable en cas que s’hagués tractat d’un home, acabava de la següent manera: “Vaig començar el meu viatge a Palestina amb una sensació d'èxtasi complet; i heus aquí que vaig tornar sana i salva. Ara em sento convençuda que mai vaig temptar la Providència, ni tampoc incórrer en la imputació injusta de desitjar que es parlés de mi ni de les meves inclinacions; i mirant en silenci més enllà del món vaig triar Islàndia com a destinació, perquè jo esperava veure allà una Natura que no es troba en cap altre lloc. Em sento completament feliç en comprovar que vaig estar en comunió amb el meu Creador al poder contemplar els fenomensfenòmens naturals sublims. En els meus ulls no queda cap rastre de fatiga ni dificultat per que vaig aconseguir la felicitat perfecte. I si potser la mort se'm presenta tard o aviat durant els meus viatges, esperaré la seva arribada amb total resignació, i estaré profundament agraïda al Totpoderós per totes les hores de santa bellesa que he pogut viure admirant les seves meravelles”.