Casa de la Caritat de Barcelona: diferència entre les revisions

Les monges de l'[[orde de Sant Agustí]], que s'havien instal·lat a la Conreria (Tiana) el 1265, es traslladaren a Barcelona el 1362 en un convent ubicat a la confluència dels actuals carrers de Montalegre i de Valldonzella. L'any 1593 el Papa Climent VIII va suprimir aquesta comunitat per tal d'erigir el ''Seminari Conciliar de Montalegre'' o "Colegio Tridentino", que obriria les seves portes el 1598. Entre 1736 i 1749 l'edifici del seminari fou totalment reedificat al voltant d'una església i un [[claustre]], conegut com a Pati Manning en honor a Robert Manning, un dels benefactors.<ref name="pati pobles">[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2539 El pati Manning] al web Pobles de Catalunya.</ref> Els Jesuïtes es van veure obligats a abandonar el Seminari el 1767, quan es va prohibir i expulsar d'Espanya la [[Companyia de Jesús]]. L'espai va quedar uns anys abandonat, i després es va fer servir amb finalitats militars, fins que el governador civil de l'època va ordenar que l'espai es destinés a crear una institució correccional. Per això l'any 1772 aquest seminari seria traslladat a la veïna [[Església de Betlem]], passant l'edifici a mans públiques com a seu d'un hospici depenent de la veïna Casa de la Misericòrdia. Fundada el 1583 al Carrer d'Elisabets, la Casa de la Misericòrdia havia quedat petita i l'any 1772 es decidí traslladar la seva població masculina a l'antic seminari.<ref name="ipac"/>