Vídeo a la carta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - de pagament ja + de pagament, ja |
m bot: -l'accès +l'accés |
||
Línia 1:
La '''televisió a la carta''' o '''vídeo sobre comanda''', de l'[[anglès]] '''video on demand (VoD)''', és un sistema de [[televisió]] que permet a l'usuari l'
Actualment també és conegut com a '''SVOD''' o Streaming Video on Demand. Aquest és el sistema de reproducció de vídeo en streaming sota demanda. S'utilitza a plataformes com [[Netflix]], [[Home Box Office|HBO]] o [[Filmin]].
Línia 22:
A partir de 1994 es desenvolupa un servei de VoD per part de la televisió interactiva de Cambridge a Anglaterra. Aquest servei proporcionava vídeo i dades a 250 llars i escoles connectades a la xarxa per cable de Cambridge (més tard per part de NTL i actualment Virgin Media). L’streaming amb [[MPEG-1]] va ser difós a través d'una xarxa ATM d'un servidor de mitjans de comunicació ICL amb [[STB]], dissenyat per Acorn Online Media. El sistema es va iniciar amb una velocitat de 2 Mbit/s per casa i, posteriorment, va augmentar a 25 Mbit/s Els continguts van ser subministrats per la BBC i Anglia TV, però el projecte va culminar l'any 1996 per la dificultat d'obtenció de continguts.
El 1998, Kingston Comunications es va convertir en la primera companyia britànica en llençar un servei de VoD plenament comercial i la primera a integrar la televisió oberta i l'
El 2001, Kingston Interactive TV havia atret 15.000 subscriptors i, després d'una sèrie d'assajos, es va desplegar el servei HomeChoice a Londres, l'any 1999. Posteriorment, va augmentar el nombre de clients fins a 40.000, que després van ser comprats per Tiscali, l'any 2006.
En l'actualitat, els sistemes VoD estan àmpliament desplegats per tots els Estats Units i, des de 2006, ja es comptabilitzaven més de 140 serveis a Europa.
| |||