Individualisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com [[publicitat + com a [[publicitat
m bot: - com “liberalisme”, + com a “liberalisme”,
Línia 278:
<p role="presentation">Fins al segle XVI l’economia dels pobladors es regia per la necessitat i la supervivència tenint com ajudes les conquestes de territoris i expropiació de béns. El Poder residia en mans dels propietaris de terres, en mans de la noblesa i dels senyors feudals i els seus hereus o hereves. Enric VIII va expropiar béns a l’Església d’Anglaterra i va trencar la rutina del poder estatal anterior amb una nova forma d’Estat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Niño Becerra|nom=Santiago|títol=La Economía, una Historia muy personal|url=|edició=1ª|llengua=Castellà|data=2015|editorial=Editorial Los LIbros del Lince|lloc=Barcelona|pàgines=18|isbn=978-84-15070-49-8}}</ref> Amb el Mercantilisme el comerç va ampliar el seu abast geogràfic a internacional i intercontinental i no va registrar l’impacte sobre l’individualisme que sorgí de la Il·lustració, amb Locke a Anglaterra. L'acumulació monetària i de metalls preciosos va iniciar una sèrie de condicions objectives que varen permetre l’inici de la moderna estructuració capitalista: l’estructura comptable, l’estructuració formal del negoci dels préstecs (els bancs), la consolidació dels Estats amb un Dret elaborat, amb codis de comerç, etc. Segons Max Weber, dins l’economia capitalista només té èxit l’individualisme que cerca l’obtenció de beneficis. Aquest autor estableix una relació entre el racionalisme dels seguidors de la Reforma i l’economia.<ref name=":13" /></p>
 
Al Segle XVIII, amb David Hume, Adam Smith, [[Jeremy Bentham]], Stuard Mill,<ref name=":15">{{Ref-llibre|cognom=Stuart Mill|nom=John|títol=El utilitarismo. Un sistema de la lógica. (Libro VI, capítulo XII)|url=|edició=1ª|llengua=Castellà. Traducció de l'original anglès.|data=1984|editorial=Alianza Editorial|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=84-206-7241-6}}</ref> i [[David Ricardo]] entre altres, es varen posar les bases en les quals l’individualisme era la força motora del creixement de la riquesa i del capital formant el corrent de pensament que es coneix com a “liberalisme”, que s'oposa en gran manera a la intervenció de cada Estat en l’economia de la seva pròpia nació al limitar la creativitat, l'experimentació i l'esperit de lliure empresa. Smith va expressar, de forma metafòrica, que el lliure mercat i la lliure iniciativa individualista es veu regulada automàticament per una “mà invisible” que s'ocupa de l'adaptació de l'entorn econòmic a les conseqüències de les noves iniciatives integrant-les.<ref name=":9" /> Fins i tot els impostos són per aquesta perspectiva una coerció a la llibertat de l’individu. El capitalisme indica que les activitats productives que requereixen un nivell baix de coneixements i especialització han de ser retribuïdes a nivells baixos i d’aquesta forma augmentar la productivitat necessària per cobrir els objectius de benefici. L'utilitarisme de Stuart Mill exposa les avantatges ([[pragmatisme]]) que comporta el que l'individu desenvolupi les seves activitats en llibertat, espontàniament, l'experimentació, saber elegir entre alternatives i tenir les possibilitats de decidir-se; en canvi, el qui només actua segons un camp estret de llibertats es troba amb una vida empobrida i decadent.
 
En l’actualitat, les estructures econòmiques dels estats a tot el món s’incorporen al sistema occidental, originari i radicat als EUA. Això és degut al fet que el comerç té en l'actualitat un abast mundial que inclou a tots els estats en tots els continents i cultures; només queden algunes nacions amb formulacions diferents però són poc influents. Aquestes idees han propagat una doctrina que s’ha estès mundialment amb les activitats didàctiques que han portat a terme diverses escoles d’economia com l’Escola d’Economia de Chicago, influint de forma determinant en la política de diversos Estats.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Klein|nom=Naomi|títol=La Doctrina del Shock|url=|edició=1ª|llengua=Castellà. Traducció de l'original anglès|data=2001|editorial=Editorial Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=84-493-1074-1}}</ref> Per [[Milton Friedman]] (1912-2006), [[Premi Nobel d'Economia]] l'any 1976, la llibertat individual de l'empresari es veia coartada per l'existència en determinats estats d'un [[salari mínim]]; també era contrari a l'existència d'un sistema estatal de Seguretat Social i de lleis que impedissin la contractació de personal per raó de sexe, raça, religió, o altra particularitat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Friedman|nom=Milton|títol=Capitalismo y libertad|url=|edició=|llengua=Castellà. Traducció de l'anglès|data=1966|editorial=Editorial Rialp|lloc=Madrid|pàgines=111 i 182|isbn=9788499589442}}</ref>