Història del papat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - és, en ocasions, + és, a vegades,
a poc a poc
Línia 35:
 
El successor de Juli, [[Papa Liberi|Liberi]] s'enfrontà a l'emperador [[Flavi Claudi Constantí| Constantí II]] de nou per la qüestió d'Atanasi, veient-se obligat a exiliar-se a Tràcia, però la seva resistència s'afeblí, acceptà excomunicar Atanasi i se li permeté tornar a Roma (358).<ref name="Duffy 25"/><ref group="n."> El Papa Liberi signà a més una fórmula on, si bé no repudiava la doctrina de Nicea, l'afeblia amb l'afirmació sense sentit que el ''logos'' era «''com'' el Pare en essència» i en tota la resta de coses.</ref>
En tornar a Roma, però, trobà que bisbes arrians havien consagrat bisbe de Roma a Fèlix, anterior arxidiaca de Liberi, però els romans es negaren a acceptar-ho, amb tumults als carrers al crit de «''Un sol Déu, un sol Crist, un sol bisbe''», i Fèlix hagué de retirar-se. La reputació de Liberi s'havia vist molt perjudicada, però a poc a poc aconseguí rehabilitar-se.<ref name="Duffy 25">Duffy 1998, p. 25</ref>
[[fitxer:Papa Damaso S. Paolo fuori le mura.JPG|miniatura|El [[Papa Damas I]], el primer bisbe de Roma a qui els seus contemporanis es referiren com a "Papa"]]
El primer bisbe de Roma a qui els seus contemporanis es referiren com a "Papa" va ser el successor de Liberi, [[Damas I]] (366-384),<ref name= "b6">Baumgartner, 2003, p. 6.</ref> un ferm opositor de l'[[arrianisme]].<ref name="Duffy 25"/> Si bé rebutjà prendre partit en les disputes orientals, els envià una sèrie de cartes on abandonà la fórmula tradicional per dirigir-se als seus companys bisbes com a "germans" sinó com a "fills", en una reafirmació de superioritat que provocà ressentiment.<ref name="Duffy 25"/>