Falcata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també
la fulla
Línia 1:
{{Infotaula arma}}
Una '''falcata''' és un tipus d'[[espasa]] de [[ferro]] originària d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], i relacionada amb les poblacions indígenes ibèriques anteriors a la [[conquesta romana]], probablement desenvolupada per les [[celtes|tribus celtes]] que es van assentar al nord de la [[península Ibèrica|península]]. Les seves dimensions són similars al [[gladius]], l'espasa curta romana, amb aproximadament mig metre de fulla; possiblement hauria influït en els dissenys posteriors del gladius, especialment en el gladius hispaniensis, l'evolució del qual estendria fins a la característica forma recta de la fulla. De tota manera és possible que aquesta influència sobre les armes curtes romanes vingués donada perde l'[[espasa d'antenes]], també freqüent a la Ibèria preromana, i d'origen celta.
 
Malgrat que la seva forma suggereix que s'usava com a arma de tall, la freqüent presència de contratall als exemplars recuperats (el tall de la vora contrària al tall principal, que ocupa prop del terç més pròxim a la punta) sembla apuntar que també era possible el seu ús com a arma d'estocada.
Línia 6:
La qualitat de l'acer que servia per a la construcció de les armes hispàniques va ser lloada pels cronistes romans, que van quedar sorpresos per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, una de les característiques més preuades i cercades en la manufactura d'aquestes. L'acer se sotmetia a un tractament d'oxidació (enterrant les planxes sota el terra de dos a tres anys) eliminant així les parts més dèbils d'aquest. La fulla es realitzava forjant tres làmines i unint-les a cop calent, de les quals la central presentava una prolongació per a l'empunyadura, desplaçada normalment cap a un costat respecte a l'eix de simetria de l'espasa, i amb forma de cap de cavall o de griu.<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&input_cercar=griu&method=detall&database=DIEC&numeroResultat=1&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numPagina=1&idHit=83128&idFont=35373&categories_avansada=&tipusCerca=cerca.tot&action=Principal Griu. Definició.]</ref> L'empunyadura anava decorada amb galtes d'os o vori, i se solia unir el cap de l'animal a la guarda amb una cadeneta.
 
La fulla presentava de vegades estries al tall no tallant, que permetrien alleugerir el pes de l'arma, així com decorar-la en damasquinatge o atauxia,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=atauxia&tipusCerca=cerca.tot Atauxia. Definició.]</ref> omplint les incisions realitzades a la fullfulla prèviament amb fils de [[plata]]. Un bell exemple d'aquesta tècnica pot constatar-se en la ''falcata d'Almedinilla''.
 
Com a nota curiosa que reflecteix les qualitats d'aquestes armes queda el fet que, després delsde les primeres batalles a la península Ibèrica, es va donar l'ordre a les tropes romanes de reforçar amb ferro les vores dels seus escuts, possiblement per contrarestar la potència de tall de les falcates, molt superior al de les espases rectes i els sabres.
 
== Vegeu també ==