Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Crear un pàrraf d'introducció a les críiques
m bot: - revolucionària tenien que representar + revolucionària havien de representar
Línia 91:
 
=== Crítiques de la França napoleònica ===
L'administració napoleònica va formular una nova política oficial que establia que l’art i la cultura de la [[França]] post revolucionària tenienhavien quede representar la veritable culminació i la continuació de les grans tradicions clàssiques del passat. Els triomfs de l’exercit francès a [[Itàlia]] van permetre a [[Napoleó]] apropiar-se de les més famoses escultures greco-llatines del país, les quals eren vistes com l’encarnació d’aquesta tradició, i portant-les a París com a botí de guerra. El gran abast del saqueig i la seva intenció s'evidencien en una cançó a França que deia “Rome n’est plus dans Rome, Elle est tout à Paris”.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Freeman|nom = Charles|títol = The Horses of St. Mark's |url = |edició = |llengua = |data = 2010|editorial = The Overlook Press|lloc = New York|pàgines = 2|isbn = 978-1-59020-267-8}}</ref>
 
Aquestes circumstàncies exercien una pressió innegable per rebutjar qualsevol teoria que amenacés el valor exemplar de les peces obtingudes i atorgués més valor a obres recentment dutes a Europa Occidental, com els [[marbres d'Elgin|marbres del Partenó]] - obra de l'escultor [[Fídies]]- per part de l’ambaixador britànic a [[Constantinoble]] [[Thomas Bruce]], posteriorment Lord Elgin.