Fractura digital: diferència entre les revisions

Aquest concepte més actual de la fractura digital es relaciona directament amb la qüestió generacional. Les persones nascudes després del 1990 ([[mil·lenials]]) són anomenades nadiues digitals i “formen part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat”; “estan plenament familiaritzats amb l’ús de les eines i demostren un bon domini, sovint intuïtiu, de les tecnologies pròpies de la societat de la informació”. Per contra, l’immigrant digital és “una persona nascuda abans de la popularització de les tecnologies i que, malgrat la bona voluntat i la disposició activa per a aprendre a fer-les servir, experimenta una certa incomoditat o dificultat a la hora d’usar-la”.<ref name=":0" /> Tapscott desenvolupa aquesta diferència en la seva obra ''Creciendo en un entorno digital. La generación internet'' (1998):<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tapscott|nom=D|títol=Creciendo en un entorno digital: La generación internet|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=McGraw-Hill|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> “ per primera vegada en la història, en saben más (les noves generacions) que els seus pares, d’una innovació essencial per a la societat, i s’hi senten més a gust que els seus progenitors” i a més, afegeix que “es poden considerar com una força de transformació social, atès a que estan aprenent, jugant, comunicant-se, treballant i creant comunitats de maneres molt diferent a com ho van fer els seus pares”. Tal com s’ha dit anteriorment, quan es parla de la fractura digital no només cal tractar l’accés a les noves tecnologies sinó quins usos se li dóna. Pel que fa a aquests usos en relació amb la qüestió generacional, es pot determinar que els adolescents les utilitzen principalment per oci, en el qual s’inclou la socialització. En l’informe ''Jóvenes y ocio digital: Informe sobre el uso de herramientas digitales por parte de adolescentes en España'', els seus autors D. Aranda, J. Sánchez-Navarro i C. Tabernero,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aranda|nom=D.|cognom2=Sánchez-Navarro|nom2=J.|cognom3=Tabernero|autor3=C.|títol=Jóvenes y ocio digital: Informe sobre el uso de herramientas digitales por parte de adolescentes en España|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=UOC|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> defensen que “la tecnologia els permet generar espais de suport, sociabilitat i reconeixement que són també espais d’aprenentatge col·laboratiu de caràcter no formal, sustentats en cercles socials quotidians on existeixen àmplies possibilitats de desenvolupar competències socials, culturals, professionals o tècniques”. En aquest sentit, el pensador estatunidenc Howard Rheingold escriu en el seu llibre ''“Multitudes inteligentes: La próxima revolución social”''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rheingold|nom=Howard|títol=Multitudes inteligentes: La próxima revolución social|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Gedisa|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> que quan els adolescents utilitzen les [[xarxes socials]], obtenen “capital de xarxa social”, concepte que es relaciona amb la gran quantitat de coneixement i oportunitats de socialització que s’obté a canvi de que l’individu dipositi part dels seus coneixements i &nbsp;els seus estats d’ànim a la Xarxa.