Període romà a Catalunya: diferència entre les revisions

[[Aníbal]], que havia succeït Àsdrubal el [[221 aC]], en assaltar i sotmetre [[Saguntum]], va trencar el [[Tractat de l'Ebre]]<ref>Appià, ''Hanníbal'', 3</ref> i esclatà la [[segona Guerra Púnica]]. El cartaginès va recórrer la costa del llevant peninsular i va contreure pactes amb molts pobles indígenes; va traspassar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] i entrà a [[Itàlia]], on infringí una sèrie de derrotes als exèrcits de Roma. A Ibèria restava [[Àsdrubal Barca]] com a lloctinent al sud,<ref>Appià. ''Ibèria'', 13</ref> mentre [[Hannó (218 aC)|Hannó]] controlava l'àrea al nord de l'Ebre.

 

El [[218 aC]] la [[República Romana]] decidí tallar els subministraments i la ruta de retirada de l'exèrcit cartaginès. [[Gneu Corneli Escipió Calb]] comandant 60 naus, 10.000 infants i 700 genets,<ref>Appià, ''Ibèria'', 14</ref> uns 30.000 homes en total (equivalent a quatre legions) desembarcà a [[Empúries|Emporion]], factoria grega aliada dels romans, i es dirigí per terra<ref name=TL>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi|cognom=Livi|nom=Titus|títol= [[Ab Urbe Condita]]}} Llibre XXI, 60, 1-3.</ref> seguint la [[via Heraclea]], cap a [[Cissa]] on [[Batalla de Cissa|derrotà les forces cartagineses]] i hi establí una base militar, on després s'aixecaria la [[Tarraco]] romana. Després marxà cap a l'Ebre, on esclafà els contingents púnics d'Asdrúbal en una batalla naval a la seva desembocadura. Aprofità la campanya per segellar pactes d'amistat amb els pobles indígenes i renovar els antics,<ref name=TL/> i contractar [[mercenari]]s ibèrics. Poc després el seu germà [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi]], que havia acudit amb ell com a legat, marxà a la costa etrusca per mar quan s'assabentà que Aníbal havia creuat els Alps, però tornà a Hispània el 216. Publi també va contreure pactes personals amb cabdills com [[Indíbil]], reietó dels [[ilergetes]]. Així, els dos germans [[Escipions]], entre el 216 i el 212, seran els comandants en cap de les tropes romanes a la península,<ref>Appià, ''Ibèria'', 15</ref> front a l'exèrcit púnic comandat per Asdrúbal i [[Magó (212 aC)|Magó]]. En aquests anys aconseguiren sotmetre els pobles de la costa catalana, derrotar Àsdrubal a la [[batalla d'Ibera]] el [[215 aC]], conquerir [[Saguntum]] el [[212 aC]] i establir defintivament el seu quarter general a Tarraco, fins que foren derrotats i morts pels cartaginesos<ref>Appià, ''Ibèria'', 16</ref> el 211 aC en terres de l'actual [[Sierra Morena]].

 

===L'establiment dels primers tributs===

{{Principal|Stipendium}}

Entre el [[218 aC]], any de l'arribada dels romans, i el [[212 aC]], aparegueren les [[dracmes]] iberoromanes, encunyades a [[Empúries]] i a altres [[seca|seques]], que són molt uniformes quant a estil.{{sfn|Blázquez|1978}} A [[Barcelona]] cal destacar les de la llegenda ''Barkeno'' en [[Escriptura ibèrica nord-oriental|lletres ibèriques]], de connotacions púniques, que foren actives fins al primer quart del [[segle II aC]].

 

==La conversió del territori en província==

{{Principal|Hispània Citerior}}

El [[197 aC]] es decidí dividir el territori ja incorporat a la [[República romana]] en dues províncies pretorianes. La [[Hispània Citerior]], amb capital a [[Carthago Nova]], abraçava el que ara són els [[Països Catalans]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] oriental, afegint a finals del [[segle II aC]] les terres conquerides a la [[Gàl·lia]] meridional. La [[Hispània Ulterior]] comprenia Andalusia occidental, i estava separada de la Citerior pel ''saltus Castulonensis'', l'actual [[Sierra Morena]] i [[Despeñaperros]], prop de la ciutat ibèrica de [[Castulo]].

 

 

==L'imperi romà==

Amb l'atorgament del títol d'[[August]] a [[Octavià]] pel [[Senat romà|senat]] després de la seva victòria a la [[Tercera Guerra Civil Romana]] el [[27 aC]] comença l'[[Imperi romà]], es creà la província imperial Citerior [[Tarraconensis]] amb capital a [[Tarraco]], la més gran de tot l'imperi, abastant al Nord els [[Pirineus]], el [[Cantàbric]] i el que ara és [[Galícia]], i a la costa mediterrània [[Cartago Nova]]. Els límits amb la [[Bètica]] i la [[Lusitània]], les dues altres províncies hispàniques creades per August<ref name=Plini/> discorrien entre el [[Sierra Nevada (Espanya)|mont Solori]], els [[Sierra Morena|monts Oretans]], els Carpetans (part nord de la serra de [[Guadarrama]]) i els dels [[àsturs]].