→"Príncep Regent" (1936-1952): Home, a principis dels anys 60 ja s'havia resolt. Una altra cosa és que després hi hagués una nova divisió per motiu ideològics però no dinàstics ...
L'any [[1936]] el pretendent [[carlisme|carlista]] [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este]] (Alfons Carles I) morímor a [[Viena]] atropellat per un camió. MortLa seva mort sense descendència directa,igualva quesignificar ell'extinció seude predecessorla [[Jaumedinastia decarlista Borbóoriginal i deper Borbó-Parma]],tant iun agreu l'extingir-seproblema lasuccessori dinastiaper original,al el [[carlisme]]. s'enfrontàLa asolució unprovisional difícilfinalment problemadecidida successoripel (encarapropi noAlfons aclaritCarles avuihavia dia)estat pelnomenar qualPríncep s'oferixenRegent, tressense possiblesprivació solucions.de D'entrela totesseva elles,eventual dret a la majorCorona, partal delsseu carlistesnebot acceptaren apolític Francesc Xavier, deal Borbóqual iinicialment Parmavan (unaacceptar tots els carlins. altraPosteriorment partalguns importantcorrents peròminoritàries acceptàvan acabar optant per opcions diferents a [[Joanla Regència de BorbóFrancesc iXavier: Battenberg]],el fillsector d'[[Alfonsque XIIIliderava d'Espanya]]Cora i pareLira en 1943 va delproclamar com a Rei a l'arxiduc [[reiCarles Pius d'Espanya|reiHabsburg-Lorena i Borbó]], [[Joanmentre Carlesque I]];un ialtre unssector altresafí seguiranal altresComte opcionsde dinàstiques).Rodezno Així,en Francesc1946 Xavierva foureconèixer nomenatcom [[regent]]a elsuccessor a [[1936]] amb la intencióJoan de posarBorbó soluciói al problema dinàsticBattenberg]].
ParticipàFrancesc Xavier participà activament en els preparatius del cop d'estat militar que donarà inici a la [[Guerra Civil espanyola]], presidint una junta suprema militarcarlista que proporcionarà un gran nombre d'armes als revoltats. Després del triomf, en les [[Eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions de febrer]] de [[1936]] del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]], estableix contacte amb els generals [[José Sanjurjo Sacanell|José Sanjurjo]] i [[Emilio Mola Vidal|Emilio Mola]] ("Director" de la conspiració), autoritzant a les milícies de requetés carlistes, per mitjà d'una ordre signada el [[14 de juliol]] a [[Saint-Jean-de-Luz]], a incorporar-se a la revolta, al triomf de la qual a [[Navarra]] contribuiran decisivament. El [[5 d'agost]], el pretendent [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este|Alfons Carles I]] el nomenà General de Divisió dels Reals Exèrcits.
Posteriorment col·laborà amb el general [[Francisco Franco]], però la decisió d'agrupar a l'abril de [[1937]] el carlisme en les [[F.E.T.y de las JONS]], l'enfrontà amb Franco durant tota la [[dictadura franquista|dictadura]] i, paradoxalment, tot i trobar-se entre els vencedors de la Guerra Civil, el moviment carlí fou després perseguit i prohibit.
