Viquipèdia

Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - participar a les + participar en les
m bot: - participava a les + participava en les
Línia 59:
El març de 1970 es va integrar al PSAN l'Acció Socialista Independentista de Catalunya de [[Fèlix Cucurull i Tey|Fèlix Cucurull]], un grup petit però que va aportar militants experimentats. També es mantenien contactes amb el [[Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació|Comitè Rossellonès d'Estudis i Acció]], [[Germania Socialista]], militants de l'antic [[Partit Socialista Valencià]] i gent no organitzada de [[Mallorca]] i [[Menorca]], però de militants el PSAN encara només en tenia a la [[Catalunya|Catalunya espanyola]]. Durant el primer any el PSAN va créixer per la captació de militants que feien els fronts d'estudiants i de mestres, fins al punt que la major part del PSAN eren nous militants que no provenien del FNC. En canvi, el front sindical va tenir un creixement molt més lent.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
 
Durant el 1970 es van anar publicant a ''Lluita'' diferents documents sobre l'estratègia dels diferents fronts de lluita. El front sindical participava aen les [[Comissions Obreres]] i considerava necessari assolir immediatament llibertats com la llibertat [[Sindicat|sindical]], el dret de [[vaga]], la [[llibertat d'expressió]] o el [[dret de reunió]]. El front d'ensenyants participava en els Comitè d'Acció d'Ensenyants, juntament amb el [[Moviment Socialista de Catalunya]], i defensava una escola única, [[Democràcia|democràtica]] i [[Laïcisme|laica]]. El front d'estudiants defensava la creació d'una organització àmplia que denunciés el sistema llavors vigent d'ensenyament. El front de barris participava en associacions de veïns. També es va crear el front cultural, que no estava previst inicialment, i que tenia per objectius organitzar sindicalment els professionals i estudiants de la cultura i culturalitzar les masses. També es va idear l'impuls d'un front basat en l'[[acció directa]] per a divulgar el partit i, en un futur, convertir-se en un poder armat contra el [[Franquisme|règim]], però no es va crear mai per falta de capacitat.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
 
A una Assemblea de Representants de cap al final del 1970 es van aprovar algunes petites esmenes a la Declaració de Principis del partit. Una incloïa explícitament a la declaració que el PSAN era un partit [[Marxisme|marxista]]. Va ser el primer cop que el PSAN es va declarar explícitament així, però el marxisme ja havia inspirat la Declaració de Principis original i la praxi del partit. En canvi, no es va aprovar una altra esmena que definia el PSAN com a [[Leninisme|marxista-leninista]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=128-132|p=}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Socialista_d%27Alliberament_Nacional»