Carles II de Borbó: diferència entre les revisions

Era fill de [[Carles I de Borbó]] i d'[[Agnès de Borgonya]]. [[Canonge]] de Lió a partir del 1443, fou elegit per [[arquebisbe]] el 6 de juny de 1444 a l'edat d'11 anys, de resultes de la defunció d'Amadeu de Talaru així com la renúncia de Joan de Borbó.<ref group=a>op. cit. pàg. 75</ref> Fou confirmat en aquest càrrec el 14 de novembre de [[1446]] per [[Eugeni IV]], després de la mort de Geoffroy de Vassili que el papa havia designat en principi el 1344 sense tenir en compte la Pragmàtica Sanció.<ref group=a>op. cit. pàg. 75-76</ref> Basant-se en la seva edat, l'arquebisbat fou administrat durant la seva minoria per Rollin, bisbe d'[[Ciutat d'Autun|Autun]], de 1446 a 1447, després per Du Gué, bisbe d'[[Orleans]], de 1447 a 1449, i finalment per [[Joan III de Borbó]], bisbe del [[Le Puy|Puy]], de 1449 a 1466.<ref group=a>op. cit. pàg. 76</ref>

 

 

El 1476, va esdevenir administrador del [[Bisbat de Clarmont d'Alvèrnia|Bisbat de Clarmont]] i va ser creat cardenal pel papa [[Sixt IV]]. A la mort del seu germà Joan II de Borbó ([[1488]]), al que havien premort els seus dos fills i que només deixava una filla natural, Isabel (morta el 1497), casada amb Gilbert de Chantelot, senyor de La Chaisea ([[Monétay-sur-Allier]]), va esdevenir [[Ducat de Borbó|duc de Borbó]] i [[Ducat d'Alvèrnia|duc d'Alvèrnia]], així com comte de Clermont-en Beauvaisis i de Forès (a més d'algunes senyories). Tanmateix, va morir aquell mateix any a Lió i els títols nobiliaris van passar al seu germà Pere, que es convertiria en [[Pere II de Borbó]].