Guaret: diferència entre les revisions

Las pseudoestepes<ref>{{Ref-web|url=https://glosarios.servidor-alicante.com/ornitologia/pseudoestepa|títol=Pseudoestepa (Ornitología)|consulta=2019-01-28|cognom=Raúl Martínez.|llengua=es|editor=Glosario de Términos Ornitológicos y otros afines|data=2015-08-13}}</ref> Ibèrques estan formades per comunitats vegetals que substitueixen els antics boscos i [[Màquia|màquies]] que han sofert l'acció de l'home al llarg dels segles. Els usos agroramaders tradicionals han modelat al llarg del temps aquests sistemes a través del cultiu extensiu amb rotacions de cereals, farratge i guaret, tot i combinant la [[Cria intensiva d'animals|ramaderia extensiva]] i l'activitat [[cinegètica]]. En l'actualitat cal gestionar adequadament les feines agrícoles com el pasturatge, llaurat, sega, aplicació d'herbicides o fins i tot la no gestió , per assolir un sustrat vegetal òptim amb abundant disponibilitat tròfica (insectes i llavors) per l'aliment i evolució d'aquestes aus.<ref>{{Ref-web|url=http://blog.ctfc.cat/ca/el-maneig-agricola-de-guarets-per-a-la-conservacio-docells-estepics-objectiu-dun-projecte-liderat-pel-ctfc/|títol=El maneig agrícola de guarets per a la conservació d’ocells estèpics, objectiu d’un projecte liderat pel CTFC – Blog del CTFC|consulta=2019-01-29|llengua=ca|editor=CTFC-Blog news|data=24/04/2018}}</ref> Els guarets han esdevingut un paisatge natural, caracteritzat pel mosaic d'espècies animals i vegetals que l'integren i que ha donat peu a un model d'explotació agrícola de gran importància ecològica. S'estima que el 60% de les [[Llista d'espècies animals en perill greu d'extinció#Ocells|aus en perill]] o en declivi a Europa depenen de la riquesa natural d'aquest tipus d'habitats.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias|url=http://www.ctfc.cat/docs/llibre%20barbecho%20per%20web.pdf|edició=Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)|llengua=|data=2018|editorial=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Generalitat de Catalunya)|lloc=|pàgines=8|isbn=}}</ref>[[Fitxer:Tetrax tetrax, Castuera, Estremadura, Spain 1.jpg|miniatura|Sisó comú (''Tetrax tetrax'') a [[Castuera]], Extremadura, Espanya (2014)]]Els guarets proporcionen alguns recursos únics a les aus estepàries que no poden aportar altres substrats vegetals. La seva estructura heterogènia, amb una proporció de sol net, es vital per la cerca d'aliment, nidificació i refugi de moltes espècies d'aus. La possibilitat de disposar d'un sol lliure d'herba, durant l'època reproductora de l'estiu,es important quan l'evolució vegetativa es troba en el seu punt àlgid. Aquestes espècies poden trobar una font d'aliment molt variat, tant si es tracta d'[[Insectívor|insectivores]], [[Herbívores|hervíbores]] o [[Granivorisme|granívores]]. Per altre costat, la menor activitat agrària fa que hi hagi menys interferències en el cicle vital de les aus, principalment durant la seva [[reproducció]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias|url=http://www.ctfc.cat/docs/llibre%20barbecho%20per%20web.pdf|edició=Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)|llengua=|data=2018|editorial=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Generalitat de Catalunya)|lloc=|pàgines=34|isbn=}}</ref>

 

 

Les principals espècies d'ocells estèpics a considerar per l'impacte que hi podria tenir el guaret son: [[Ganga eurasiàtica|ganga ibèrica]], [[Xurra|ganga ortega]], [[Calàndria|calàndria comú]], [[Terrerola vulgar|terrera comú]], [[Torlit comú|alcaravà comú]], [[Pioc salvatge eurasiàtic|pioc salvatge]] i el [[sisó comú]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias|url=http://www.ctfc.cat/docs/llibre%20barbecho%20per%20web.pdf|edició=Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)|llengua=|data=2018|editorial=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Generalitat de Catalunya)|lloc=|pàgines=43-63|isbn=}}</ref> Les [[Zona d'especial protecció per a les aus|Zones d'especial protecció per a les aus]] (ZEPA) regulada per directiva europea sobre Wild Birds del 2 d'abril de 1979<ref>{{Ref-web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31979L0409:EN:HTML|títol=Council Directive 79/409/EEC of 2 April 1979 on the conservation of wild birds|consulta=2019-01-29|llengua=EN|editor=|data=}}</ref> i ampliada per la [[Directiva d'Aus|Directiva d'aus]] del 2009<ref>{{Ref-web|url=http://ec.europa.eu/environment/nature/legislation/birdsdirective/index_en.htm|títol=The Birds Directive - Environment - European Commission|consulta=2019-01-29}}</ref> han promogut diversos estudis per millorar la protecció i recuperació d'algunes espècies estepàries. Entre altres, existeix el projecte de conservació del Sisó comú, a través de la introducció de guarets ambientals que presenten abundància d'insectes ortòtpers i lepidòpters, combinats amb parcel·les d'ordi, rostoll i pràctiques de llaurats.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cabau|nom=Gerard Bota|cognom2=Rifé|nom2=Santi Mañosa|cognom3=Bonell|nom3=Joan Estrada|article=Importància dels guarets ambientals com a font d'insectes per a la conservació del sisó ( Tetrax tetrax ) i altres ocells esteparis en els secans cerealístics|publicació=Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural|url=https://www.raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/335553|volum=0|exemplar=0|data=2017|pàgines=23–29|issn=2013-3987}}</ref> En el cas de la ganga ibèrica, s'ha constatat que els guarets tenen un ús crític i seleccionat per l'espècie que no supera el 12% en le zones de superficie de secà, per la qual cosa es desitjable un increment de la qualitat dels guarets i erms pel desenvolupament de l'espècie.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bota|nom=Gerard|cognom2=Brotons|nom2=Lluís|cognom3=Pla|nom3=Magda|cognom4=Bécares|nom4=Juan|article=Distribució i identificació de zones òptimes per a la Ganga Pterocles alchata a Catalunya durant el període reproductor|publicació=Revista Catalana d'Ornitologia|url=https://www.raco.cat/index.php/RCOrnitologia/article/view/240781|volum=26|data=2010|pàgines=17-19|issn=2340-3764}}</ref>