Cultura occidental: diferència entre les revisions

En un sentit més ampli, l'[[edat mitjana]], amb la seva trobada fecunda entre el [[Raó|raonament]] grec i el [[monoteisme]] del [[Xam|Llevant]], no es va confinar a l'Occident, sinó que es va estendre a l'antic Orient. La filosofia i la ciència de la Grècia clàssica va ser oblidada en gran part d'Europa després de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, excepte en enclavaments monàstics aïllats (sobretot a Irlanda, que s'havia convertit al cristianisme, però que mai va ser conquerida per Roma).<ref>{{GEC |id=0033886 |nom=Irlanda |consulta=15-06-2013}}</ref> Encara que l'emperador bizantí [[Justinià I|Justinià]] (l'últim emperador parlant de [[llatí]] com a primera llengua) va tancar l'[[Acadèmia]] l'any 529 (data que se cita sovint com el final de l'antiguitat),<ref>{{GEC |id=0000416 |nom=Acadèmia |consulta=15-06-2013}}</ref> el saber de l'[[antiguitat clàssica]] s'ha conservat millor en l'[[Imperi Bizantí|Imperi romà d'Orient bizantí]], la capital del qual, [[Constantinoble]], aconseguí resistir un mil·lenni més, abans de ser [[Caiguda de Constantinoble|capturada pels turcs otomans]]. El codi civil romà ''[[Corpus Juris Civilis]]'' de Justinià es conservà a Orient i Constantinoble mantingué comerç i control polític intermitent en llocs avançats com [[Venècia]] a Occident durant segles. El saber grec clàssic també va ser inclòs, conservat i elaborat en el creixent món oriental, que va suplantar gradualment el control romanobizantí sobre la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], [[Orient Mitjà]], [[Àfrica del Nord]], [[Ibèria]] i fins i tot la mateixa Grècia -convertint-se en una força politicocultural dominant en aquestes regions. Així, des dels marges del món romà, gran part de l'aprenentatge de l'antiguitat clàssica es va reintroduir lentament a la civilització europea en els segles que van seguir la caiguda de l'Imperi romà d'Occident. Missioners irlandesos com [[Columba d'Iona|sant Columba]] propagaren l'aprenentatge del cristianisme i llatí en parts cristianitzades d'Europa durant el període medieval i grecs bizantins i àrabs van reintroduir textos de l'antiguitat a Europa durant la [[baixa edat mitjana]] i el [[renaixement del segle XII]], a Itàlia i Espanya.<ref>{{ref-web|url=http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Renaixementorenaixements.pdf|títol=Renaixement o renaixements|format=pdf|autor=Joan Campàs Montaner|consulta=15-06-2013}}</ref>

 

 

El redescobriment del [[Dret romà|codi de Justinià]] a Europa occidental a principis del segle X va revifar la passió per la disciplina del dret, que va creuar molts dels límits refets entre l'Est i l'Oest. Amb el temps, va ser només a [[Església Catòlica Romana|l'Església catòlica]] o occident [[Francs|franc]], que el [[dret romà]] va esdevenir la base sobre la qual s'assenten tots els conceptes i sistemes jurídics. La seva influència es pot rastrejar fins avui en tots els sistemes jurídics occidentals (encara que de diferents maneres i en diferents graus en les tradicions jurídiques de la ''[[Dret anglosaxó|Common law]]'' (Anglaterra) i [[Dret civil|civil]] (Europa continental).<ref>{{GEC |id=0092221 |nom=Common law |consulta=15-06-2013}}</ref><ref>{{GEC |id=0099894 |nom=Dret |consulta=15-06-2013}}</ref> L'estudi del [[dret canònic]], l'ordenament jurídic de l'Església catòlica, fusionat amb el dret romà, va formar la base de la refundació de la doctrina jurídica occidental. Les idees dels [[drets civils]], [[igualtat davant la llei]], [[Alliberament de la dona|igualtat de la dona]], [[justícia procedimental]] i la [[democràcia]] com a forma ideal de [[societat]] eren els principis que van formar la base de la cultura occidental moderna.