Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions

471 bytes afegits ,  fa 2 anys
m (bot: -Sembla ser que +Sembla que)
Les seves recol·leccions, especialment les entomològiques i també les etnològiques, foren importants, i també serien importants els ingressos que n'obtindria de les seves vendes, fonamentalment al [[Vereinigte kaiserlich-Königliche Naturalien-Cabinet]] (Gavinet d'Història Natural del Reial Imperi) de [[Viena]], però també al [[Museu Britànic|British Museum]] de Londres, al [[Museum für Naturkunde]] de [[Berlín]] i a col·leccionistes privats, que llavors estaven molt estesos per tota Europa, ja que el mercat de compra i venda d’insectes exòtics desconeguts era molt actiu. No existeix cap registre on quedi relacionat el nombre d'espècies recol·lectades, i els estudis que se'n varen fer foren menors, a excepció de la petita obra publicada pel naturalista austríac [[Vincenz Kollar]], ''Über Ida Pfeiffer’s Sendungen von Naturalien'' (1858), un dels grans valedors d’Ida, sobre les espècies que rebé del seu viatge a [[Maurici]] i [[Madagascar]]. Tanmateix, hi ha diverses espècies d'insectes, i també algun amfibi i crustaci, que varen ser classificades amb el nom d'espècie "pfeifferae", posat en el seu honor.
[[Fitxer:Grave Pfeiffer Ida.jpg|miniatura|Tomba d'Ida Pfeiffer a Viena]]
Amb la difusió dels seus informes de viatges, Pfeiffer es convertí en un personatge famós a la seva època, era coneguda pel públic general però també per experts internacionals. Durant una estada a [[Berlín]] l'any 1856, abans d'iniciar el seu viatge a Madagascar, va conèixer el gran naturalista alemany [[Alexander von Humboldt]] i rebè una nova carta seva que deia així: "Em«¿Com vapodria rebreexpressar-li d'unaa maneravostè, extremadamentsenyora amabletan ihonorable, elsla meusmeva viatgesprofunda nogratitud, noméso semblavenmés interessar-loaviat la meva admiració? Sí, sinóadmiro la seva perseverança, el seu coratge, la riquesa de les seves col•leccions, que esreuneixen vaobjectes sorprendrede tanttot el món i que vapertanyen exclamara diversesun vegadesperíode "hasprecís aconseguitde unala cosavida increïblea la terra; especialment admiro en vostè la noble senzillesa de la seva narrativa, els sentiments lliures i verdaderament humans, i la noble bellesa dels mèrits que son desconeguts. Ha estat vostè a les majestuoses alçades de Quito; ¡ha vist el rar espectacle de veure llançar foc al Cotopaxi!". [[Alexander von Humboldt|Humboldt]] la va convidar a la Cort prussiana l'any 1856 i se li va concedir la Medalla d'or per a la Ciència i la Indústria (''Goldene Medaille für Wissenschaft und Kunst'') del rei Friedrich Wilhelm IV. Junt amb el conegut geògraf [[Carl Ritter]], [[Alexander von Humboldt|Humboldt]] defensà que la Societat Etnográfica de [[Berlín]] hauria de nomenar Ida Pfeiffer com a primera dona membre honorària, i així va ser. La [[Société Géographique de París]] també la va admetre com a membre honorària, mentre que a Londres, els estatuts de la [[Geographical Society]] prohibien la pertinença d'una dona i només la van poder obsequiar amb una donació tot just abans d'emprendre el viatge a [[Madagascar]].
 
No obstant això, els seus compromisos i la seva presència pública, completament inusual per a una dona en aquell moment, també van donar lloc a veus crítiques. Es varen publicar caricatures d’ella i algunes obscenitats, i va haver molta discussió als mitjans sobre ella i el seu paper. Trenta-quatre anys després de la seva mort, Pfeiffer fou enterrada en una fossa d'honor al Cementiri Central de Viena després que l’Associació vienesa per a l'ensenyament de les Dones ho hagués proposat. El president de la Societat Geogràfica austríaca declarà el 1897 que Ida "ha estat sens dubte, i avui en dia encara ho és, la viatgera més important del món".
209

modificacions