|
== Història ==
La [[població mundial]] ha anat augmentant contínuament des del final de la [[Pesta negra|Pesta Negra]], cap a l'any 1350.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.abc.net.au/science/articles/2008/01/29/2149185.htm|titletítol=Archived copy|accessdateconsulta=2008-11-03|deadurl=no|archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20161220120404/http://www.abc.net.au/science/articles/2008/01/29/2149185.htm|archivedatearxiudata=20 Decemberdesembre 2016|df=dmy}}</ref> La població va començar a créixer ràpidament al [[món occidental]] durant la [[Revolució Industrial|revolució industrial]]. L’augment més significatiu de la població mundial s’ha produït des dels anys cinquanta, principalment a causa dels [[Història de la medicina|avenços mèdics]] i l’augment de la [[Productivitat agrícola|productivitat agrícola.]]
=== Procés de Haber ===
Degut al seu impacte dramàtic en la capacitat humana de conrear aliments, el procés de Haber va servir com a "detonador de l'explosió de la població", permetent a la població global passar d'1.600 milions el 1900 a 7.700 milions al novembre del 2018.<ref name="Smil 1999">{{cite journalref-publicació|last1cognom1=Smil|first1nom1=Vaclav|yearany=1999|titletítol=Detonator of the population explosion|url=http://www.vaclavsmil.com/wp-content/uploads/docs/smil-article-1999-nature7.pdf|format=PDF|journalpublicació=Nature|volumevolum=400|issueexemplar=6743|pagepàgina=415|doi=10.1038/22672|bibcode=1999Natur.400..415S}}</ref>
=== Hipòtesis de Thomas McKeown ===
Algunes de les raons de la "evolució moderna de la població"<ref name=":12">{{Cite bookref-llibre|titletítol=The Modern Rise of Population|lastcognom=McKeown|firstnom=Thomas|publishereditorial=Edward Arnold|yearany=1976|isbn=9780713159868|locationlloc=London, UK|pagespàgines=|quotecitació=|via=}}</ref> van ser especialment investigats pel científic britànic sanitari [[Thomas McKeown]] (1912-1988). En les seves publicacions, McKeown va desafiar quatre teories sobre el creixement de la població:
# McKeown va afirmar que el creixement de la població occidental, sobretot en alça durant el segle XIX, no va ser tant causat per un augment de la [[fertilitat]], sinó en gran part per una disminució de la [[mortalitat]] particularment de la [[Taxa de mortalitat infantil|mortalitat infantil]].<ref name=":02">{{Cite journalref-publicació|vauthors=McKeown T, Brown RG|datedata=1955|titletítol=Medical evidence related to English population changes in the eighteenth century|journalpublicació=Population Studies|volumevolum=9|issueexemplar=2|pagespàgines=119–141|doi=10.1080/00324728.1955.10404688|jstor=2172162|pmid=}}</ref><ref name=":2">{{Cite journalref-publicació|vauthors=McKeown T, Brown RG, Record RG|datedata=1972|titletítol=An interpretation of the modern rise of population in Europe|journalpublicació=Population Studies|volumevolum=26|issueexemplar=3|pagespàgines=345–382|doi=10.1080/00324728.1972.10405908|jstor=2173815|pmid=}}</ref>
# La declinació de la mortalitat es podria atribuir en gran mesura a l’augment del nivell de vida, pel qual McKeown va posar l’èmfasi en la millora de l’estat nutritiu.
# La seva idea més controvertida, almenys la seva idea més disputada, va ser que va posar en dubte l'eficàcia de les mesures de salut pública, incloses les reformes sanitàries, la vacunació i la quarantena.<ref name=":1">{{Cite journalref-publicació|vauthors=McKeown T, Record RG|datedata=1962|titletítol=Reasons for the Decline of Mortality in England and Wales during the Nineteenth Century|journalpublicació=Population Studies|volumevolum=16|issueexemplar=2|pagespàgines=94–122|doi=10.2307/2173119|jstor=2173119|pmid=}}</ref>
# Les disputes a vegades ferotges que va provocar la seva publicació al voltant de la "tesi de McKeown", han eclipsat el seu argument més important i en gran mesura desconcertat segons el qual les [[mesures de medicina curativa]] van tenir poc paper en la disminució de la mortalitat, no només abans de mitjan segle XX.<ref name=":02" /> però també fins ben entrat el segle XX.<ref name=":3">{{Cite journalref-publicació|vauthors=McKeown T, Record RG, Turner RD|datedata=1975|titletítol=An Interpretation of the Decline of Mortality in England and Wales during the Twentieth Century|journalpublicació=Population Studies|volumevolum=29|issueexemplar=3|pagespàgines=391–422|doi=10.1080/00324728.1975.10412707|jstor=2173935|pmid=11630508}}</ref>
Tot i que la tesi de McKeown ha estat molt disputada, estudis recents han confirmat el valor de les seves idees.<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=Korotayev|firstnom=A. V.|last2cognom2=Malkov|first2nom2=A. S.|yearany=2016|url=https://www.academia.edu/35548090|titletítol=Compact Mathematical Model of the World System Economic and Demographic Growth, 1 CE–1973 CE|journalpublicació=International Journal of Mathematical Models and Methods in Applied Sciences|volumevolum=10|pagespàgines=200–209}}</ref> La seva tasca és fonamental per a l’actualitat pensant en el creixement de la població, el control de la natalitat, la salut pública i l’atenció mèdica. McKeown va tenir una gran influència en molts investigadors de la població, com ara economistes de la salut i guanyadors del premi Nobel [[Robert W. Fogel]] (1993) i [[Angus Deaton]] (2015). Aquest últim considerava a McKeown com "el fundador de la [[medicina social]]".<ref name=":14">{{Cite bookref-llibre|titletítol=The Great Escape. Health, wealth, and the origins of inequality|lastcognom=Deaton|firstnom=Angus|publishereditorial=Princeton University Press|yearany=2013|isbn=978 0 691 15354 4|locationlloc=Princeton and Oxford|pagespàgines=91–93|quotecitació=McKeown's views, updated to modern circumstances, are still important today in debates between those who think that health is primarily determined by medical discoveries and medical treatment and those who look to the background social conditions of life.|via=}}</ref>
== Taxa de creixement de la població ==
Una mesura relacionada és la [[taxa de reproducció neta]]. En absència de migració, una taxa de reproducció neta de més d’1 indica que la població de femelles està en augment, mentre que una taxa de reproducció neta inferior a una ([[fertilitat de substitució]]) indica que la població de femelles està disminuint.
La majoria de poblacions no creixen de forma exponencial, sinó que segueixen un [[Funció logística|model logístic]]. Una vegada que la població hagi aconseguit la seva [[capacitat de càrrega]], s’estabilitzarà i la corba exponencial s’anivellarà cap a la capacitat de suport, que sol ser quan una població ha esgotat la majoria dels seus [[recursos naturals]].<ref name=":0">{{Cite bookref-llibre|titletítol=Campbell Biology|lastcognom=Reece|firstnom=Jane|last2cognom2=Urry|first2nom2=Lisa|last3cognom3=Cain|first3nom3=Michael|last4cognom4=Wasserman|first4nom4=Steven|last5cognom5=Minorsky|first5nom5=Peter|last6cognom6=Jackson|first6nom6=Robert|publishereditorial=Pearson|yearany=2014|isbn=|locationlloc=|pagespàgines=|quotecitació=|via=}}</ref>
[[Fitxer:Logistic_growth_graph_(population_ecology).JPG|miniatura|El creixement logístic d'una població.]]
=== Equació logística ===
El creixement de la població sovint es pot modelar mitjançant l'equació logística<ref>{{Cite bookref-llibre|titletítol=Brief Applied Calculus|lastcognom=Stewart|firstnom=James|last2cognom2=Clegg|first2nom2=Daniel|publishereditorial=Brooks/Cole Cengage Learning|yearany=2012|isbn=|locationlloc=|pagespàgines=|quotecitació=|via=}}</ref>
: <math>\frac{dP}{dt}=rP\left(1-\frac{P}{K}\right),</math>
== Creixement per regió ==
Les taxes de creixement de la població varien segons la regió mundial, amb les taxes de creixement més altes a l’Àfrica Subsahariana i les més baixes d’Europa. Per exemple, de 1950 a 2010, l’Àfrica Subsahariana va créixer més de tres vegades i mitja, passant d’uns 186 milions a 856 milions. D’altra banda, Europa només va augmentar un 35%, passant de 547 milions el 1950 a 738 milions el 2010. Com a resultat d’aquests diferents creixements de població, l’Àfrica subsahariana va canviar del 7,4% de la població mundial el 1950 al 12,4% el 2010. mentre que Europa va disminuir del 22% a l’11% en el mateix període de temps.<ref>{{cite journalref-publicació|last1cognom1=Shackman|first1nom1=Gene|last2cognom2=Xun|first2nom2=Wang|last3cognom3=Liu|first3nom3=Ya-Lin|titletítol=Brief Review of World Demographic Trends Summary|publishereditorial=Elsevier|ssrn=2080860|datedata=2012-06-10}}</ref>
== Cap al futur ==
[[Fitxer:Population_curve.svg|dreta|miniatura|250x250px|Dimensió estimada de la població humana des del 10.000 [[Abans de Crist|aC]] fins al 2000 [[Després de Crist|dC]].]]
[[Fitxer:Comparing_Population_Growth_By_Country's_Development,_2002.svg|dreta|miniatura|250x250px|La majoria del creixement demogràfic actual es produeix en països menys desenvolupats.]]
D’acord amb la revisió de l’ONU del 2017 a les seves projeccions de població, es preveu que la població mundial arribi als 11.2 bilions el 2100 enfront dels 7.600 milions del 2017.<ref>{{cite ref-web|url=http://esa.un.org/wpp/Documentation/publications.htm|titletítol=World Population Prospects - Population Division - United Nations}}</ref><ref>https://esa.un.org/unpd/wpp/Publications/Files/WPP2017_KeyFindings.pdf</ref> El 2011, l’economista indi Sanjeev Sanyal va disputar les xifres de l’ONU i va argumentar que la taxa de natalitat caurà per sota de les taxes de reemplaçament durant els anys 2020. Segons les seves projeccions, el creixement de la població només es mantindrà fins a la dècada de 2040, augmentant la longevitat, però arribarà a assolir els 20 milions per sota del 2050.<ref name="Sanjeev Sanyal" /> Per contra, un document del 2014 de demògrafs de diverses universitats i la divisió de població de les Nacions Unides va projectar que la població mundial assoliria uns 10.900 milions el 2100 i continués creixent després.<ref name="Science">{{Cite journalref-publicació|doi=10.1126/science.1257469|pmid=25301627|titletítol=World population stabilization unlikely this century|journalpublicació=Science|volumevolum=346|issueexemplar=6206|pagespàgines=234–7|datedata=September 14, setembre 2014|url=http://www.sciencemag.org/content/early/2014/09/17/science.1257469|issn=1095-9203|last1cognom1=Gerland|first1nom1=P.|last2cognom2=Raftery|first2nom2=A. E.|last3cognom3=Ev Ikova|first3nom3=H.|last4cognom4=Li|first4nom4=N.|last5cognom5=Gu|first5nom5=D.|last6cognom6=Spoorenberg|first6nom6=T.|last7cognom7=Alkema|first7nom7=L.|last8cognom8=Fosdick|first8nom8=B. K.|last9cognom9=Chunn|first9nom9=J.|last10=Lalic|first10=N.|last11=Bay|first11=G.|last12=Buettner|first12=T.|last13=Heilig|first13=G. K.|last14=Wilmoth|first14=J.|accessdateconsulta=September 21, setembre 2014|pmc=4230924|bibcode=2014Sci...346..234G}}</ref> Un dels seus autors, Adrian Raftery, catedràtic d’estadístiques i de sociologia de la [[Universitat de Washington]], assegura que "El consens dels darrers vint anys va ser que la població mundial, que actualment és d’uns 7.000 milions, ascendiria fins als 9 mil milions i el nivell. Probablement hi hagi un 70 per cent de probabilitats que la població mundial no s’estabilitzi aquest segle. La població, que havia caigut en l’agenda mundial, continua sent un tema molt important ".<ref>[http://www.washington.edu/news/2014/09/18/world-population-to-keep-growing-this-century-hit-11-billion-by-2100/ World population to keep growing this century, hit 11 billion by 2100]. UWToday. September 18, 2014</ref>
== Referències ==
| 