Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Cap resum de modificació
Línia 38:
[[Fitxer:Fernando II entre dos escudos del Señal Real de Aragón.jpg|thumb|Ferran II d'Aragó «el Catòlic» presidint les [[Corts Catalanes]]. Frontis d'una edició de [[1495]] de les [[Constitucions catalanes]] (Barcelona, Pedro Michel y [[Diego de Gumiel]]).<ref>Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=105&path=1269&forma=&presentacion=pagina ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera''], Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pp. 101-102.</ref>]]
[[Fitxer:Compilacio-constitucions-catalunya-1493.jpg|thumb|Compilació de les [[Constitucions de Catalunya]] acordada en les [[Corts de Barcelona (1493)]] i publicada el [[1494]]]]
El regnat de Joan II va estar marcat per les desavinences amb el seu fill Carles i les repercussions polítiques que sse'enn derivaren –com la divisió dels navarresos en beaumontesos, partidaris de Carles, i agramontesos, favorables a Joan II– van fer esclatar la [[guerra civil navarresa]] que va acabar amb la derrota de Carles, que va ser apressat i desheretat. Els catalans es van sollevar i van obligar Joan II a alliberar Carles, reconèixer-lo com a hereu i lliurar-li el govern de Catalunya com a lloctinent. Però poc després (el [[1461]]) Carles va morir a [[Barcelona]] de mort natural, encara que no faltaren els rumors que apuntaven com a causa de la mort un verí que li hauria subministrat la seva madrastra. La mort del Príncep de Viana i les intrigues de la reina ocasionaren una nova guerra civil que va enfrontar el monarca amb Catalunya per espai de dotze anys i en la qual Joan II va cercar el suport del rei [[Lluís XI de França]] a canvi d'entregar-li el Rosselló i la Cerdanya. Durant aquesta guerra, Ferran, que hi va participar activament, es va familiaritzar amb l'administració de l'Estat a instàncies de Joan II d'Aragó. Finalment el rei va poder arribar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.
 
=== Corts de Barcelona de 1480: La consolidació del Pactisme i la Constitució de l'Observança ===