Pau Várdai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: - fos electe canceller, + fos elegit canceller, |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Pau Várdai començà la seva carrera eclesiàstica com a partidari de la família hongaresa aristocràtica dels Zápolya, el cap dels quals era el comte Esteve de Zápolya. Sota el regnat de [[Lluís II d'Hongria]] (1516-1526), Várdai fou capellà d'Óbuda, des del 1519 tresorer reial, des del 1521 bisbe de Veszprém i des del 1523 bisbe d'Eger. Durant l'assemblea nacional de Hatvan el 1525 la baixa noblesa volia que Pau fos
El [[1527]] el rei Joan I d'Hongria es veié forçat a escapar a Polònia, car [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic]], germà petit de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], reclamava el tron hongarès per a si mateix a través dels drets matrimonials amb [[Anna Jagelló]] d'Hongria i Bohèmia, germana de Lluís II. Els seus exèrcits havien envaït la terra hongaresa, i Joan I escapà a la cort del rei polonès [[Segimon el Vell]], qui havia estat casat amb la seva germana Bárbara de Zápolya una dècada abans. En aquest moment Pau Várdai canvià de bàndol declarant-se seguidor de Ferran I, qui el confirmà per part seva en la càtedra episcopal. El 1542 es convertí en regent reial, i conservà el seu càrrec arquebisbal durant les següents dècades caracteritzades per tensió política entre Joan I i Ferran, atès que aviat els Zápolya tornaren a Hongria i hi governaren. El 1539 Várdai coronà Isabela Jagelló d'Hongria, dona de Joan I.
|